La cronologia del jaciment d’Antic d’Amposta s’amplia dos segles més després de les primeres excavacions

Aquest divendres ha finalitzat la primera campanya d’excavacions al jaciment protohistòric l’Antic, situat a la zona de l’Oriola d’Amposta, a càrrec d’un equip d’arqueòlegs del Grup de Recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia (GRESEPIA) de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i que s’emmarca en un conveni entre la URV i l’Ajuntament d’Amposta. Han estat dues setmanes que han servit per desbrossar els més de 800 metres quadrats del jaciment i per posar al descobert les primeres estructures de l’assentament.

“Hem pogut confirmar que la cronologia d’aquest assentament és més àmplia del que es creia”, apunta Samuel Sardà, director de les excavacions i investigador del Departament d’Història i Història de l’Art de la URV. Així, a partir del material ceràmic i altres elements que els arqueòlegs han trobat en aquestes primeres excavacions es constata que l’Antic va estar ocupat com a mínim entre els segles VII i II abans de la nostra era.

Això el situa entre el període pre-ibèric fins a l’ocupació romana, i són dos segles més dels que consten a la Carta arqueològica de la comarca del Montsià, que el data entre el segle V i II. “El que encara no estem en condicions d’afirmar és si va estar ocupat ininterrompudament durant tots aquests segles”, precisa Sardà.

En aquesta primera fase d’excavacions, els arqueòlegs del GRESEPIA també han delimitat l’àrea arqueològica i han detectat què la terrassa baixa de la vessant interior del jaciment també té interès arqueològic, per això valoraran incloure-la en futures excavacions.

“Per aquest punt passava una pista que anava a una antiga pedrera i ens pensàvem que no hi trobaríem res però han aparegut en superfície restes ceràmiques i altres elements que fan interessant excavar-la”, argumenta Sardà.

L’investigador destaca la importància geoestratègica d’aquest jaciment per la seua proximitat a la desembocadura de l’Ebre. “Des d’aquí dalt la vista és impressionant, es pot veure fins al cap de Salou i coll de Som, i també hi ha connexió visual sobre altres jaciments ibèrics propers com l’Oriola, la Ferrereta, el Castell o Mas de Mussols”, explica Sardà. Assenyala també que es tracta d’un jaciment en pendent o que anava formant diferents terrasses per superar el desnivell, una disposició urbanística molt freqüent en el món ibèric.

Entre els materials que s’han trobat en aquesta primera excavació cal destacar un braçalet, un anell i una punta de fletxa de bronze, probablement del segle VII abans de la nostra era. Així com fragments d’àmfora fenícia i restes de ceràmica pre-ibèrica, ibèrica, púnica, grega i romana que s’hauran d’analitzar amb més detall. Finalment, cal destacar també la troballa d’una moneda romana del segle II abans de la nostra era que ens situaria als moments finals d’ocupació de l’indret.

L’alcalde d’Amposta, Adam Tomàs, ha visitat aquest divendres el jaciment, en què fruit d’un conveni amb l’Ajuntament d’Amposta s’hi destinaran els propers tres anys 36.000 euros que permetran realitzar dos campanyes a l’any.