Proposen les Terres de l’Ebre per instal·lar una gigafactoria de 5.000 milions d’euros

Les Terres de l’Ebre podrien rebre una important inversió de més de 5.000 milions d’euros per acollir una de les instal·lacions estratègiques de futur de la Unió Europea.

El govern espanyol i la Generalitat de Catalunya han proposat la localitat de Mora la Nova, a la Ribera d’Ebre, per ubicar-hi una de les gigafactories europees d’intel·ligència artificial que la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va anunciar a principis de febrer.

L’objectiu de la UE és crear entre quatre i cinc gigafàbriques d’intel·ligència artificial, amb un pressupost total de 20.000 milions d’euros, per convertir Europa en una “gran potència computacional”. La proposta de Mora la Nova arriba perquè, segons expliquen fonts pròximes al projecte, la zona és pròxima al Barcelona Supercomputing Center i també disposa dels terrenys per ubicar unes instal·lacions d’aquesta envergadura.

Els executius espanyol i català mantenen un “diàleg fluid” i amb “discreció” per avançar en aquesta candidatura, que haurà de passar diverses fases abans de ser escollida finalment per acollir la fàbrica.

 

Un projecte de finançament publicoprivat

La presentació de la candidatura s’ha tractat en la reunió sorpresa d’aquest divendres a la Moncloa entre el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el de la Generalitat, Salvador Illa, segons fonts del Govern català. La trobada s’ha produït també en plena tempesta pels casos de corrupció que envolten el PSOE i el seu exsecretari d’Organització Santos Cerdán.

L’executiu espanyol ha assenyalat que es tracta d’un “projecte emblemàtic europeu” i d’una “infraestructura estratègica” destinada a reforçar l’autonomia tecnològica del continent i “posicionar” tant l’Estat com la UE en “l’avantguarda del desenvolupament de capacitats d’IA sobirana, sostenible i d’alt rendiment”.

Concretament, la proposta s’ha presentat per part d’un consorci empresarial liderat per Telefonica i ha estat impulsada pel govern espanyol i coordinada directament per l’Oficina Econòmica del President en col·laboració amb el Ministeri de Transformació Digital i Funció Pública i la Generalitat.

En l’àmbit privat, alguns dels membres confirmats que formen part del consorci són ACS, MasOrange, Nvidia, Submer, Multiverse Computing, mentre que també hi ha organismes públics com la Societat Espanyola per a la Transformació Tecnològica, que depèn del ministeri liderat per Òscar López. A banda, fonts de l’executiu espanyol, afegeixen que s’està treballant en l’entrada d’un “important soci inversor internacional”.

 

“Mora la Nova reuneix totes les condicions necessàries”

Fonts de la Generalitat han explicat que aquesta iniciativa es va activar el passat mes de febrer, quan amb el govern espanyol van començar a explorar la possibilitat de presentar la candidatura de Mora la Nova. Segons l’executiu català, “Móra la Nova com a ubicació que reuneix totes les condicions necessàries per a una instal·lació d’aquestes característiques tant en disponibilitat del terreny com de potència elèctrica”.

Amb tot, la Generalitat assegura que la decisió per captar aquesta inversió tecnològica és “total”, a més de destacar que suposarà un impacte territorial positiu per a les Terres de l’Ebre i Tarragona i afavorir la cohesió territorial. “El rol de Catalunya en aquesta candidatura per acollir una de les gigafactories europees pot suposar un autèntic revulsiu per a l’ecosistema digital”, apunta.

De moment, els governs espanyols i català han creat un equip mixt reduït per fer seguiment de la candidatura format per la secretària general de Presidència, Eva Giménez, el secretari de Telecomunicacions, Albert Tort, amb l’assessor econòmic del president del govern espanyol Manuel de la Rocha i la secretaria d’Estat, Maria González.

 

Procés per escollir les ubicacions de les gigafactories

Fonts de la Comissió Europea han recordat a l’ACN que ara mateix el procés es troba “en el final de la primera etapa, que consisteix en les expressions d’interès”. A principis d’abril, el govern comunitari va obrir una consulta pública amb tots els agents rellevants del sector tecnològic i les parts interessades per debatre i identificar els “reptes i les solucions més rellevants” vinculades al camp de la intel·ligència artificial. A partir d’ara, afegeixen, s’iniciarà una anàlisi de les ofertes i es concretarà amb més detall la xifra de la inversió, tot i que les mateixes fonts confirmen que estarien al voltant d’aquests 5.000 milions.

A continuació, la CE farà una primera selecció i instarà els aspirants a presentar la seva proposta definitiva a finals d’any. Les gigafactories escollides hauran d’estar operatives entre el 2027 i el 2028 i podran disposar de finançament comunitari. Cada una d’elles disposarà d’unes 100.000 GPU d’última generació i el seu desenvolupament requerirà una inversió d’entre 3.000 i 5.000 milions, dels quals fins a un 35% podran ser subvencionats amb fons públics.

Fins ara, el bloc europeu ja ha impulsat 12 fàbriques d’IA, entre elles el Supercomputing Center de Barcelona, però ara vol portar-les a “un altre nivell” creant infraestructures “molt grans” de dades i informàtica.

A banda d’insistir en la posada en marxa d’entre quatre i cinc gigafactories, Brussel·les també ha posat en relleu la possibilitat que instal·lacions del sector que ja estan en funcionament puguin ser utilitzades per investigadors i petites i mitjanes empreses per “desenvolupar i entrenar” els seus models d’IA.