Un estudi de la Universitat Autònoma de Barcelona refà els orígens culturals de Vic

Una recerca realitzada per investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) refà els orígens culturals de Vic. L’anàlisi, del catedràtic Jesús Alturo i la investigadora Tània Alaix, s’ha fet amb centenars de còdex i milers de documents del segle IX i X de l’arxiu episcopal de Vic, un dels més importants d’Europa. La investigació demostra que molts manuscrits i alguns dels personatges més rellevants que els van produir jugaven un paper més important del què es pensava. A més, també revela que el primer bisbe de la seu de Vic, Gotmar, i el seu secretari, el canonge Adanagell, eren catalans i no de Narbona com es creia. La recerca obre la porta a aplicar la mateixa metodologia a la resta de diòcesis catalanes d’aquest període.
Els resultats ofereixen una nova visió sobre la producció cultural en el segle IX i X, i els seus protagonistes. És el cas del primer bisbe de la seu de Vic, Gotmar, i el seu secretari, el canonge Adanagell que, al contrari del que es pensava, eren autòctons i, per tant, no van arribar de la diòcesi de Narbona. La seva escriptura, carolíngia però amb clares influències visigòtiques, així ho demostra. L’estudi s’ha recollit al volum ‘El canonge Adanagell de Vic (ca. 860-925), llavor de noves semences’ (Publicacions de l’Abadia de Montserrat).

L’atribució de la procedència forana dels dos eclesiàstics havia donat peu a considerar del mateix origen molts manuscrits actualment conservats a l’arxiu episcopal vigatà, i ara s’ha demostrat que, per tant, es van produir a Vic. Al mateix temps, els experts han determinat que el segon bisbe, Ideler, era narbonès i, en canvi, fins ara s’havia tingut com a català.

Una producció cultural continuada

La comparació dels textos de diferents territoris ha dut els autors a demostrar també que Vic, tot i que va partir inicialment d’un nivell inferior al de la resta de bisbats catalans, va tenir una mínima producció cultural durant el període anterior a la restauració i les seves institucions culturals no van desaparèixer completament.

No els ha estat possible, però, trobar gaires restes d’activitats culturals per part de les dones, fora de la firma autògrafa d’algunes d’elles o la lectura de textos litúrgics, com és el cas de la monja Riquell de Sant Joan de Ripoll. “Per trobar un cas com el d’Alba de Vic, autèntica professional de l’escriptura, caldrà esperar el segle XI, el de major esplendor cultural de Vic en temps altmedievals”, assenyalen.

Tags: vic
ACN

Missatges recents

Torna la pluja a Catalunya amb alerta groga en més d’una desena de comarques

El Servei Meteorològic de Catalunya ha anunciat que s'esperen pluges acompanyades de tempesta durant la tarda i la nit d'avui.…

43 minuts fa

La Fira del bestiar d’Ordino arrenca amb l’objectiu fixat en els 5.000 visitants

La cinquena edició de la Fira del bestiar d'Ordino ha donat aquest dissabte el tret de sortida amb l'objectiu d'igualar…

1 hora fa

El Rec.0 d’Igualada aplega més de 100 marques i 100.000 visitants

El Rec.0 d'Igualada ha tancat portes aquest dissabte amb un càlcul d'assistents similar a la xifra de l’edició passada, del…

1 hora fa

Descobreixen un fugitiu brasiler a Cervera després d’amagar-se a Catalunya

Els Mossos d'Esquadra han anunciat avui que després d'una intensa investigació, han aconseguit detenir un fugitiu de la justícia brasilera…

1 hora fa

Ferit greu un home després de ser apunyalat per un conegut en una baralla de bar

Després de l'incident amb armes blanques que ha provocat quatre detinguts a Palamós, un altre home està en estat greu…

2 hores fa

Dos lladres multireincidents atemoreixen la Bisbal d’Empordà i fereixen un empresari

La Policia Local de la Bisbal d’Empordà, amb el suport dels Mossos d’Esquadra, ha detingut dues persones per dos delictes…

2 hores fa

Esta web utiliza cookies.