Manresa organitza una taula rodona sobre els mestres de la República

Amb el títol “Mestres de la República: il·lusió i compromís”, l’Ajuntament de Manresa i l’Associació Memòria i Història de Manresa han organitzat una taula rodona sobre l’exitós i innovador model educatiu dels anys de la República i sobre l’obra més emblemàtica de l’ensenyament a Manresa: el Grup Escolar Renaixença.

A la taula hi participaran la pedagoga Agnès Torras, l’historiador  Joaquim Aloy i Ramon Bohigas, alumne del Renaixença durant el període de la República i els primers anys del franquisme.

La taula rodona es farà dins el menjador de l’escola La Renaixença el dimecres 26 de gener a les 19 h. No cal inscripció prèvia,  però l’acte queda subjecte a les restriccions contra la Covid-19 que hi pugui haver en el moment.

Els assistents tindran l’oportunitat de veure de nou l’exposició “La República i la seva obra educativa a Manresa”,  on es mostra l’obra educativa del govern de la República a Manresa, el moviment de renovació pedagògica que va significar, la construcció del Grup Escolar Renaixença i la tasca i el compromís dels seus mestres. L’exposició es va inaugurar el mes d’agost, dins els actes de Festa Major. Promoguda per l’Ajuntament de Manresa i els continguts han estat produïts per l’Associació Memòria i Història de Manresa.

La taula rodona és un dels darrers actes dins el programa de Commemoració dels 90 anys de la proclamació de la República que impulsa l’Ajuntament i l’Associació Memòria i Història de Manresa. Compta amb la col·laboració i suport de l’Escola La Renaixença, el Memorial Democràtic i el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.

L’aposta republicana per l’educació

L’educació va ser una de les grans prioritats del nou règim democràtic republicà,  ja que era un instrument bàsic de cara a la cohesió social i la modernització  del país. Es va invertir decididament a favor d’un ensenyament públic, a l’abast de tothom, en contraposició a la tradicional deixadesa del règim monàrquic anterior.

També es va valorar la figura dels mestres i es va vetllar per la seva formació perquè eren el motor i la clau de la renovació pedagògica.

Aquests mestres eren persones vocacionals i entusiastes, amb inquietuds i formació. Mestres que viatgen i que experimenten els mètodes dels grans pedagogs del moment. Va ser una generació excepcional de mestres que revolucionen l’ensenyament del país.

La repressió i la depuració:

El franquisme esborrà tota l’obra educadora de la República i hi imposà la seva ideologia radicalment contrària. L’escola franquista fou un instrument més de repressió i adoctrinament del règim, per tal que les generacions més joves creixessin fidels a la dictadura i no coneguessin ni la seva pròpia llengua ni la cultura i història del seu país.

El règim franquista va dur a terme una sistemàtica repressió i depuració de mestres republicans. A tot l’estat espanyol foren afusellats 500 mestres. A Catalunya 9. I no van ser més, perquè molts havien pogut fugir cap a l’exili. Eren els més compromesos; alguns, autèntics líders de la renovació pedagògica. Molts mestres van anar a parar a presons i camps de concentració franquistes. Un 25% dels mestres que es van quedar van ser represaliats. Un 10% va ser expulsat del Magisteri. Un altre 10% fou traslladat forçosament a d’altres municipis en una mena de desterrament. Molts d’ells foren inhabilitats per als càrrecs públics.

Malgrat la duresa del règim franquista, hi va haver molts mestres que van dur a terme una feina callada però persistent i efectiva de manteniment de l’esperit i dels valors pedagògics del model de l’escola republicana.

Tot aquest conjunt de mestres (i també associacions i molts pares i mares) van fer possible, entre d’altres coses, que als anys 60 esclatés el moviment de renovació pedagògica de Rosa Sensat i també que després de la mort del dictador Franco fos més fàcil entroncar amb el passat pedagògic del nostre país.