El Centre Cultural el Casino estrena dues exposicions d’Anna Galí i Òscar Antin

El Centre Cultural el Casino estrena demà divendres a la tarda dues exposicions a les seves instal·lacions. Es tracta de la mostra de fotografia, investigació I documentació “Time on Quaaludes and Red Wine”, de l’artista Anna Galí, i la mostra d’il·lustració “Mes disques à moi”, d’Òscar Antin.

L’exposició d’Anna Galí s’inaugurarà a les 19.30 h a la Sala d’Exposicions i  es podrà visitar fins al 2 de maig, en horari de dimarts a diumenge de 17.30 a 20.30 h.  La mostra d’Òscar Antin s’inaugurarà mitja hora abans, a les 19.00 h, a l’Espai 7, i es podrà visitar fins al 18 d’abril. La sales són obertes de  dimarts a diumenge de 17.30 a 20.30 h.

L’exposició d’Anna Galí

“Time on Quaaludes and Red Wine”  és una exposició que és el fruit de la recerca que l’artista Anna Galí (Girona, 1968) (annagali.cat) va fer a partir de la mort per sobredosi del seu fill adolescent. Produïda pel Festival Panoràmic i Grisart.

Segons l’artista,  “després de la mort del meu fill el 2017, als 18 anys, a causa d’una sobredosi, i gràcies a aquesta nova herència que deixem, la digital, descobreixo en els seus dispositius i les seves xarxes socials una part d’ell que s’amagava sota la seva aparença de normalitat excepcional: una persona turmentada que va buscar en el consum de drogues una via d’escapament a la seva incomoditat al món, i que va compartir aquesta part més íntima i secreta a través de xarxes socials i Internet”.

Anna Galí explica que aquesta exposició aborda, mitjançant diferents fonts i llenguatges (arxiu familiar, apropiació d’imatges i textos, documents personals, imatges de creació pròpia…) temes com la dualitat entre la identitat que mostrem als nostres éssers més propers i la que mostrem en el món virtual o digital, les relacions familiars, la formació de la personalitat en l’adolescència, les addiccions, la mort o el dol.

L’exposició s’acompanya d’una proposta educativa adreçada a centres educatius de secundària i batxillerat, estudis artístics o col·lectius de persones joves en contextos  diversos. Per a informació i reserva s’ha de contactar mitjançant el correu electrònic  centrecultural@ajmanresa.cat o al telèfon 93 872 01 71

L’exposició d’Òscar Antin

“Mes disques à moi” era el nom d’una secció de la revista musical francesa Rock & Folk durant els anys noranta. Cada mes s’entrevistava una personalitat del món de les arts, el cinema, el còmic i la música a casa seva per descobrir i comentar la seva col·lecció de discos. Parlaven de gustos musicals, de les sorpreses, de les joies i dels tresors amagats als prestatges. De clàssics i de rareses, dels seus formats preferits i de les maneres d’escoltar la música. De grups, músics i cantants i d’anècdotes de concerts. Però sobretot es parlava de l’amor i de la importància dels discos, i de com formen part de les nostres vides.

En alguns casos també comentaven les portades, la seva forma d’acompanyar la música, el seu valor estètic i les il·lustracions. Perquè l’amor per la música moderna sempre ha anat lligat al seu aspecte visual: portades, vídeo-clips, fotografia, disseny gràfic..

Tot i que la forma de consumir i escoltar música ha canviat molt des de l’arribada d’Internet i l’streaming, els formats físics es mantenen vius i segueixen sent una part molt important de la indústria discogràfica. Es manté el ritual de tocar i d’obrir o desplegar, de treure el cd o el vinil de la capsa de plàstic o el sobre de paper i pitjar play o col·locar l’agulla sobre el disc. I mirar, mirar i gaudir de les imatges que l’artista ha triat per acompanyar la seva música i escoltar l’àlbum o el single, llegir les lletres de les cançons o consultar els crèdits.

Les il·lustracions d’aquesta exposició són la recreació d’una tria d’algunes de les portades favorites d’alguns dels discos favorits de l’autor. Una selecció d’imatges, algunes icòniques i emblemàtiques i d’altres més fosques i desconegudes. A través del traç i la pinzellada s’ha volgut modificar i crear una visió pop i homogènia de les portades, un filtre i una distorsió per ressaltar-ne el detall i l’expressió, la forma i el color; unir i agrupar aquestes portades, crear una col·lecció visual al marge del seu context, i portar-la al terreny de la il·lustració.