Els diagnòstics per depressió van pujar un 86% entre 2017 i 2022 a la Catalunya Central

Els investigadors apunten que caldrà observar si el patró es manté o és un efecte puntual de la pandèmia

Un estudi de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i amb l’Institut Català de la Salut a la Catalunya Central revela que els diagnòstics per depressió i trastorns de l’estat d’ànim van créixer un 86% a l’atenció primària entre el 2017 i el 2022. El treball s’ha fet analitzant dades procedents de l’ICS entre aquests anys.

S’observa que l’augment de la prevalença de la depressió és més evident en àrees rurals: passa d’un 25,6% el 2017 al 26,3% el 2022. En canvi, baixa a les zones urbanes del 74,4% al 73,7% en el mateix període. La prescripció d’antidepressius va passar del 81,3% al 83,7%. Els investigadors han apuntat, però que caldrà veure si l’increment és un efecte puntual de la pandèmia.

Les patologies analitzades afecten molt més les dones, que representaven el 67,2% el 2017 i el 66,6% el 2022.

En paral·lel, la recerca mostra que en el període analitzat també s’ha registrat un increment de l’ús de les eines de telemedicina als centres d’atenció primària. El 2017 el 4,34% de les consultes virtuals tenien a veure amb episodis depressius i de trastorn de l’estat d’ànim. El 2020, coincidint amb el confinament per la covid, es va arribar al 46,8% del total. Quan es van recuperar les consultes presencials, les virtuals van mantenir un pes important: 39,7% el 2021. Però el 2022 van baixar al 26,3%. Tot i aquesta reducció, suposa un increment important respecte al punt de partida del 2017.

L’estudi suggereix que els homes i la població més jove tenen més possibilitats de fer consultes virtuals. A més, els que consulten virtualment tenen més possibilitats de tenir prescrit un antidepressiu o ansiolític.

La líder de l’estudi i estudiant de doctorat en Salut Digital a la UOC, Aïna Fuster, ha valorat que l’increment dels diagnòstics per depressió pot estar relacionat amb la sensibilització i l’impacte que ha tingut la pandèmia pel que fa a la salut mental. La investigadora apunta a altres efectes que ha pogut deixar la covid-19, com el fet que durant el període pandèmic l’únic recurs disponible era el del medicament. Per això, ha indicat que caldrà analitzar si el patró es manté en el temps o si es tracta d’un impacte puntual.

En aquesta línia, la sotsdirectora de recerca dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC, Carme Carrion, ha afirmat que si bé l’estudi mostra un increment rellevant dels diagnòstics per depressió, no vol dir que sigui el reflex real de què està passant, tenint en compte la darrera pandèmia. Les dades mostren la realitat d’un moment d’escassetat de recursos. En tot cas, sí que ha defensat que és una “aproximació” a la realitat, ja que hi havia més gent que no estava diagnosticada.

Increment de les consultes digitals

Pel que fa a l’increment de consultes digitals entre els joves, Carrion hi observa una major tendència a fer servir eines digitals entre aquest col·lectiu. Ha afegit, però que continua havent-hi una estigmatització pel que fa a la salut mental i anar físicament a un lloc comporta el risc que et vegin. “Si ets a casa davant de l’ordinador ningú se n’assabenta”, ha manifestat.

Per això, ha defensat que l’estudi obre noves vies de recerca per esbrinar quines són les causes que empenyen cap a aquesta situació i què es pot fer per revertir-la.

En aquest sentit, ha demanat analitzar també amb més cura la relació que hi pot haver entre l’increment d’antidepressius i el fet que era l’eina més accessible durant la pandèmia. Carrion ha afirmat que caldria analitzar si no hi ha altres condicionants, com pot ser el temps que requereix anar a teràpia.

Melissa Redacció Grua