“Desesperació” entre els pagesos del sud del Bages per l’augment dels porcs senglars

L’estiu passat va ser un moment crític. És època de sembra i, per tant, de molta feina, però cada dia es trobaven que el porc els feia malbé el sembrat. Han posat vailet elèctric, i ara també malles per defensar-se del cabirol, però no és suficient. I, segons diuen, la resposta de l’administració a les seves queixes és que, com que els horts es troben situats en una àrea privada de caça, són els caçadors els qui s’han d’ocupar de regular la fauna cinegètica.

“No pot ser que un problema tan gegant sigui responsabilitat d’una gent que treballa i que té la caça com a ‘hobby'”, denuncia Puig. Creu que aquesta tasca s’hauria o bé de professionalitzar o bé que l’administració hi posés més recursos. Creu que una opció seria instal·lar més gàbies per poder atrapar els porcs senglars. Des d’Unió de Pagesos hi estan d’acord: Josep Mas, responsable de fauna cinegètica del sindicat a la Catalunya Central, lamenta que “es pretengui passar una problemàtica d’Estat a un col·lectiu de jubilats com són els caçadors. No tenen els mitjans”.

Per tot plegat, des del sindicat d’Unió de Pagesos demanen que es retiri l’ampliació que s’ha atorgat al Refugi de Fauna Salvatge que hi ha a la vall d’Artigues, entre Castellgalí i Sant Vicenç de Castellet. La primera declaració de refugi en aquesta zona es va fer l’any 2008 a proposta dels propietaris i es va catalogar una finca de 290 hectàrees. L’any 2018, els propietaris van tornar a iniciar un procés per ampliar el refugi fins a les 374 hectàrees. Tot i l’informe desfavorable que va fer el Consell de Caça, finalment l’ampliació ha estat acceptada, ja que un dels propietaris va presentar-hi recurs.

Els propietaris demanen “fórmules alternatives” a la caça

En declaracions als mitjans, els propietaris de la finca de la Vall d’Artigues s’han mostrat oberts a buscar solucions, però no estan d’acord amb la caça perquè, diuen, “és una agressió molt gran” en una zona que volen mantenir “protegida”. Per aquest motiu, demanen fórmules alternatives a la caça per capturar el senglar que, segons admeten, és un problema “greu, però no només als refugis de caça”.

La declaració d’emergència cinegètica, l’última solució

Per la seva part, des del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, el subdirector d’activitats cinegètiques, Jordi Ruiz, ha afirmat que són conscients que en el cas de la Vall d’Artigues hi ha “perjudicis a l’agricultura” i, per tant, ha deixat clar que faran “tot el possible” perquè no passi.

Ruiz ha afirmat que es tracta d’una propietat privada, de manera que els propietaris tenen drets que “s’han de respectar”. Tot i això, considera que també s’han de respectar els drets dels pagesos que pateixen les conseqüències de les proliferació dels senglars i, per això, buscaran dur a terme accions acordades i coordinades entre totes les parts. Si això no és possible, però, ha apuntat que hi ha mecanismes extraordinaris com ara la declaració d’emergència cinegètica que els permetria actuar a dins de la zona el Refugi de Fauna Salvatge. Amb tot, ha deixat clar que “buscarem el treball conjunt i els mitjans ordinaris”.

De fet, el subdirector d’activitats cinegètiques ha explicat que l’instrument dels Refugis de Fauna Salvatge actualment es fa servir molt poc i està restringit a la protecció d’espècies protegides. Reconeix que antigament s’havia fet servir aquesta mesura de forma “poc adient” i creu que no és una eina per prohibir la caça. Tot i això, ha explicat que en el cas de la Vall d’Artigues es tracta d’una ampliació de la zona protegida i, per això, s’ha pogut tirar endavant la tramitació. En concret, s’ha passat de les 290 hectàrees a les 374 actuals.

Ruiz admet que la proliferació del senglar és un problema molt estès arreu de Catalunya i, per això, des del Departament estan preparant un pla de xoc. De fet, assegura que en les zones on hi ha més densitat de poblacions de senglars s’ha demostrat que “únicament la caça no és suficient per controlar-ho” i, per això, avança que estan treballant en diferents mesures i actuacions que “no necessàriament han d’usar les armes”. Entre aquestes, s’hi troba la prevenció en l’alimentació d’aquests animals o la instal·lació de paranys.