Els moments més destacables de Collboni durant el primer any d’alcalde

Tal dia com avui fa un any que Collboni prenia possessió del càrrec d’alcalde a Barcelona. Han sigut els primers 365 dies del socialista al capdavant de l’Ajuntament. La dificultat del seu govern en solitari – a l’espera de conèixer la decisió d’Esquerra d’entrar-hi – han marcat el full de ruta de Collboni. Tot i les dificultats per teixir aliances al consistori, l’executiu ha tirat endavant propostes per la ciutat, que s’han pogut materialitzar gràcies a l’aprovació dels Pressupostos Municipals del 2024. Aquest primer any de Collboni ofereix la possibilitat de valorar com ha sigut la seva gestió política. Per aquest motiu, val la pena analitzar algun dels moments més destacables de l’alcalde, ja que no ha passat desapercebut davant dels mitjans de comunicació.

En aquest article destaquem quines han sigut les actuacions més comentades, on les crítiques – bones i dolentes – han tingut un pes molt important:

Més habitatge públic

Una de les prioritats del govern de Collboni per aquest mandat ha sigut ampliar el parc públic d’habitatge a la capital catalana. De fet, el passat desembre l’alcalde va anunciar 10 noves promocions i 746 nous pisos de protecció oficial. Això va suposar una inversió de més de 111 milions d’euros, gràcies a l’impuls de l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (IMHAB).

Això també es barreja amb el compromís del batlle amb el fet de reduir el nombre de pisos turístics a Barcelona. La ciutat viu un moment delicat en relació amb l’arribada de turistes i la tensió que pateixen certs barris; Collboni va dir públicament al gener que l’Ajuntament reduiria la xifra d’aquest tipus de pisos. I tot i que en la pràctica encara no s’han vist resultats, la seva intenció és que la capital catalana prengui mesures. Així mateix, el líder socialista va dir fa uns dies que Nova York podria ser un bon exemple a seguir en matèria de l’ús turístic dels habitatges habituals. 

Pressupostos més alts de la història, però amb poc suport

Un altre dels moments més mediàtics de Jaume Collboni ha sigut el transcurs que ha viscut la cambra municipal a l’hora d’aprovar els pressupostos del 2024. A banda de ressonar per la geometria necessària perquè estiguessin disponibles, els comptes han destacat per ser els més expansius de la història de Barcelona, amb un total de 3.800 M d’euros. El fet de garantir la inversió social més alta registrada, amb gairebé 440 milions, i posar en el centre temàtiques com l’habitatge, seguretat o l’espai públic, fan que aquests siguin pressupostos dels quals l’executiu municipal en pugui ‘treure pit’.

No obstant això, l’assoliment dels comptes es va haver de dur a terme mitjançant la qüestió de confiança, ja que Collboni no va rebre el suport necessari per part de la resta de formacions. Únicament, el d’Esquerra Republicana, que podrien ser els seus nous socis en un futur molt immediat.

Els macroesdeveniments: atractiu de ciutat enfront de la massificació

Si alguna cosa ha marcat el transcurs d’aquest primer any de legislatura ha sigut la celebració dels macroesdeveniments a la capital catalana. Amb tota probabilitat, aquestes actuacions han despertat més detractors, tot i que també ha generat satisfacció i entesa per tots aquells qui volen fer de Barcelona una ciutat model davant del món. La desfilada de moda de Louis Vuitton al Parc Güell, l’exhibició de F1 al nucli central o la Copa Amèrica són només alguns dels exemples d’esdeveniments que la ciutat ha acollit o ho farà pròximament.

Davant d’això, l’Ajuntament ha destacat sempre la intenció de fer de Barcelona un municipi amb molt de potencial. No obstant, les crítiques de les associacions veïnals i dels locals també s’han reactivat davant de la possible massificació turística o privatització dels espais públics que això suposarà. En definitiva, el govern municipal haurà de fer front a una de freda i una de calenta.

La sanció per anar amb bicicleta

Fa dues setmanes l’alcalde publicava al seu perfil d’X un vídeo amb el regidor d’esports, David Escudé, on ambdós arribaven a l’Ajuntament amb bicicleta. Tot i que la intenció de Collboni era commemorar el dia mundial d’aquest vehicle, les xarxes no van trigar a posar al descobert l’error del socialista. La polèmica es va sembrar quan els usuaris van detectar que Collboni circulava pel carrer d’Avinyó (Barri Gòtic), que és un dels 34 carrers on l’Ajuntament va prohibir fa mesos circular en bicicleta o patinet.

Un cop es va fer públic, l’alcalde va reconèixer l’error i va pagar la sanció administrativa de 100 euros per no haver baixat de la bicicleta. Posteriorment, l’Ajuntament va anunciar que es retiraria la prohibició en aquest carrer. En definitiva, un fet que, innegablement, també ha marcat el transcurs polític del líder socialista a Barcelona.