Borrell demana als 27 estats de la UE unitat i rapidesa per prendre decisions

L’alt representant per a la política exterior de la Unió Europea, Josep Borrell, ha instat els 27 a reforçar la unitat i prendre decisions “més ràpidament” en la seva última reunió amb els ministres d’Exteriors de la UE. “No pots pretendre ser una potència geopolítica si tardes dies, setmanes o mesos en arribar a acords per actuar, així la meva última crida als meus companys és: estigueu més units i prengueu decisions més ràpid, perquè els esdeveniments no esperen”, ha afirmat en arribar al Consell d’Afers Exteriors a Brussel·les. Sobre la proposta de trencar el diàleg amb Israel, ha reiterat que és una mesura que busca “posar pressió” sobre el govern de Benjamin Netanyahu, alhora que de Hamàs, per acabar amb la guerra.

Els ministres d’Exteriors dels 27 es reuneixen aquest dilluns a la capital comunitària per abordar la proposta del cap de la diplomàcia europea de suspendre el diàleg polític amb Israel. Malgrat que fonts diplomàtiques indiquen que la mesura busca simplement enviar “un missatge polític” davant la vulneració de drets i que les conseqüències per a Tel-Aviv -en cas que s’apliqués- serien “marginals”, les capitals creuen que la proposta té poc recorregut.

Perquè tiri endavant caldria un acord unànime per part de tots els estats membres, i estats com Alemanya, Hongria o els Països Baixos, entre d’altres, ja s’hi ha mostrat contraris.

“Molts actors han intentat acabar amb la guerra a Gaza. Els Estats Units han posat molta pressió, altres companys meus també […] Però això no ha passat encara, i no veig esperança perquè passi, i per això s’ha de posar pressió sobre el govern israelià, i també sobre el costat de Hamàs”, ha defensat.

En aquest sentit, Borrell ha apuntat que la proposta també passa per plantejar una revisió de l’acord d’associació amb Israel, en línia amb la petició impulsada el febrer passat per Espanya i Irlanda, per determinar si “allò que està passant a Gaza és contrari al dret internacional.

L’alt representant va assenyalar en un comunicat recent que la llista de reclamacions vinculades a la vulneració de drets contra la població palestina per part d’Israel “és massa llarga per enumerar”. En el mateix escrit, Borrell va fer referència als informes elaborats per diverses ONG sobre el terreny, a les diferents resolucions dins l’Organització de les Nacions Unides (ONU) o a la sentència del Tribunal Internacional de Justícia (TIJ).

“La conclusió és que tenim prou evidències per dir que Israel no s’ha comportat d’acord amb l’acord d’associació i en línia amb el respecte dels drets humans”, indiquen fonts del seu equip per justificar la proposta de trencar el diàleg polític amb Netanyahu.

Tot i que no s’atreveixen a fer pronòstics cap a on avançarà el debat, diversos estats membres ja s’ha mostrat contraris a la proposta, entre els quals hi ha Alemanya o Països Baixos. Precisament, el ministre d’Exteriors holandès, Caspar Veldkamp, ha criticat que Borrell hagi donat “un gir de 180°” i ha defensat mantenir el diàleg obert amb Israel “perquè hi ha moltes coses a discutir”. “És una porta que s’ha de mantenir oberta”, ha dit.

Per contra, la ministra d’Exteriors de Bèlgica, Hadja Lahbib, ha fet valdre que “l’única brúixola” a seguir per la UE ha de ser “la de la defensa del dret internacional”. “El que veiem és que cada cop es vulnera més”, ha lamentat en referència a la situació a Gaza.

Ucraïna i relació amb els Estats Units

Més enllà de la suspensió de l’acord amb Israel, els estats membres tractaran un cop més diverses qüestions vinculades a la guerra d’Ucraïna. Entre elles, es debatran novament mesures per desbloquejar el veto hongarès a una ajuda de 6.000 milions d’euros per a Kíiv dins el Fons Europeu per la Pau i la vinculació de tercers països -tant de forma directa com indirecta- amb el Kremlin en el marc de la invasió.

Els ministres també abordaran novament la victòria de Donald Trump en les eleccions nord-americanes i el paper que ha d’adoptar la Unió Europea en les relacions amb els Estats Units, donant continuïtat a la cimera europea celebrada la setmana passada a Budapest.

En aquest sentit, el cap de la diplomàcia europea ha alertat que la UE es troba en un context “totalment diferent” després de les eleccions nord-americanes. “Hem d’estar preparats per actuar sense esperar a reaccionar a les decisions dels Estats Units”, ha remarcat.

Finalment, els estats membres intercanviaran punts de vista sobre la situació al Corn d’Àfrica -posant especial atenció en Somàlia i Sudan- i discutiran sobre la deriva de l’actual govern georgià d’allunyar-se del seu camí d’adhesió a la Unió Europea.