Reus engega el procés de participació ciutadana per a l’elaboració del “Reus Horitzó 32”

Reus ha engegat aquest dimecres, 9 de juny, el procés per elaborar el pla estratègic de ciutat ‘Reus Horitzó 32’. Ho ha fet en un acte que en què s’ha constituït el Fòrum Ciutadà  i que ha comptat amb la participació de les persones que integren aquest òrgan, encarregat d’aportar continguts i propostes per a l’elaboració del pla estratègic.

L’acte ha tingut lloc a l’auditori de firaReus, a l’Edifici Tecnoparc i hi ha intervingut l’alcalde de Reus, Carles Pellicer; la vicealcaldessa, Noemí Llauradó i dues persones participants del Fòrum Ciutadà, Gerard Jara i Núria Sabaté. Aquesta trobada ha servit també per exposar l’objectiu del pla i l’estructura del procés de participació.

L’alcalde de Reus, Carles Pellicer, ha posat en valor la importància de treballar conjuntament en un projecte a deu anys vista i ha remarcat la importància de la participació de la ciutadania. Durant la seva intervenció també ha afirmat: “Tenim un sisè sentit que no tenen altres ciutats, és el “reusenquisme”. Va amb nosaltres, amb el nostre ADN i ara és més important que mai. Pensem plegats què més podem fer per aquesta ciutat. Aquest és el gran tresor, aquesta és la gran ciutat”.

La vicealcaldessa de Reus i responsable de l’impuls i coordinació del pla, Noemí Llauradó, ha afirmat: «’Reus Horitzó 32’ ha de servir per enfortir la nostra ciutat, per estar més ben preparats davant les incerteses del futur. I la millor manera de fer-ho és tenir clar què volem ser i com hem d’arribar-hi. Volem tocar de peus a terra, però també volem ser ambiciosos i i·lusionar-nos. Ens proposem dissenyar projectes d’abast, que siguin transformadors i que despertin el més ample consens possible».

Per la seva part, els dos participants del Fòrum que han pres la paraula en l’acte, l’empresari Gerard Jara i la docent Núria Sabaté, han posat en valor l’honor que representa participar en aquest espai de treball i han destacat la importància de contribuir a projectar i focalitzar la ciutat que volem d’aquí 10 anys.

L’acte també ha comptat amb la presència del tinent d’alcalde, Daniel Rubio, i altres regidors del Govern de Reus.

Objectiu: definir la ciutat a 10 anys vista
Reus posa en marxa el Pla Estratègic de Ciutat ‘Reus Horitzó 32’ amb l’objectiu de definir col·lectivament la ciutat a 10 anys vista i dissenyar els projectes a llarg termini que han de permetre arribar-hi. El debat públic per a l’elaboració del document té en compte el màxim de mirades possibles per dibuixar una visió compartida de la ciutat. El procés s’allargarà 18 mesos i s’organitzarà en tres moments o fases clau:

• Elaborar una diagnosi de ciutat que permeti identificar fortaleses, oportunitats, així com reptes i debilitats. La primera fase respondrà on som com a ciutat.

• Definir com volem que sigui Reus a 10 anys vista. És a dir, es tracta de respondre on volem ser el 2032.

• Dissenyar l’estratègia per assolir l’Horitzó 32. En altres paraules, respondre què ens cal fer per aconseguir la ciutat que volem.

Estructura de la participació
El procés de participació comptarà amb dos òrgans principals: el Fòrum ciutadà i el Fòrum Territorial. Tots dos faran aprotacions al llarg de tot el procés d’elaboració del pla estratègic. A la vegada, el 2022 es portarà a terme un procés ampli de participació ciutadana del qual podran ser partícips tots aquelles persones que ho desitgin. I és que la participació tindrà com a eix central tota la ciutadania que viu, treballa o es relaciona amb la ciutat, que intervindrà en diferents grups de treball.

El Fòrum ciutadà
És  un òrgan clau per aportar els continguts i les propostes del pla estratègic.  Està format per 200 persones que provenen de diversos àmbits de coneixement, que són agents clau de la ciutat i també per persones inscrites al registre ciutadà. És un òrgan paritari i amb una composició heterogènia per garantir la pluralitat i la diversitat de perfils. El Fòrum Ciutadà el presideix la vicealcaldessa i les es tasques que té encomanades són:

• Contribuir a fer una diagnosi estratègica que permeti identificar on es troba la ciutat.

• Identificar els temes clau, en termes de reptes i oportunitats, que afectaran la ciutat els propers anys.

• Consensuar els elements que definiran l’horitzó de ciutat a 10 anys vista.

• Elaborar propostes per definir els canvis a assolir a 10 anys vista i els projectes estratègics que cal implementar per assolir-los.

El Fòrum territorial
És un espai d’interlocució amb municipis propers i institucions supramunicipals que nodrirà els continguts del Pla estratègic. Té l’objectiu d’establir un diàleg amb i entre el territori de l’àrea relacional de Reus per tal de conèixer i tenir en compte les diferents realitats que hi conviuen, així com per detectar àmbits estratègics comuns que reforcin una mirada metropolitana àmplia.

En el marc del pla estratègic, el Fòrum Territorial aportarà informació sobre necessitats compartides i d’interacció intermunicipal per al desenvolupament territorial; així com propostes sobre línies d’acció, possibles sinergies territorials i estratègies compartides. Estarà presidit per l’alcalde i vicepresidit per la vicealcaldessa, i hi participaran municipis, organismes o institucions que es troben en l’àrea relacional o d’influència de Reus.

Altres espais de participació
El procés participatiu del pla també comptarà amb un espai polític i un de tècnic:

• Espai polític: ‘Reus Horitzó 32’ és un projecte de ciutat i preveu comptar amb la veu de tots els grups polítics del consistori. Per això, es crearà una comissió de participació dels grups polítics, formada per un regidor o regidora representant de cada grup amb representació al consistori municipal. Es reunirà periòdicament per fer un seguiment del procés, estudiar i debatre els continguts elaborats pels diferents òrgans del procés i aportar recomanacions i propostes per garantir que el pla estratègic ‘Reus Horitzó 32’ sigui un projecte de ciutat.

• Espai tècnic: el procés comptarà amb la participació constant del cos tècnic de l’Ajuntament per tal que assessori el debat i la presa de decisions i dissenyi l’estratègia d’operativització del pla. Per fer-ho, assistirà als espais de participació previstos, participarà en sessions tècniques, i revisarà els documents elaborats.