Sandra Guaita: “En els pròxims dos anys comptarem amb 192 pisos de lloguer assequible”

L’alcaldessa, Sandra Guaita, ens rep després d’arribar als dos anys de mandat. Ens explica quin rumb tindrà en els pròxims anys Reus, a banda de fer un resum dels últims 24 mesos. Tractem temes com l’Àrea Metropolitana, l’oposició o Mas Iglesias.

Amb quines sensacions arriba a l’equador del mandat?
Bé, estic contenta i, a més, amb ganes de continuar treballant. Crec que ja hem fet molt bona feina posant damunt de la taula el nostre pla de mandat, el nostre objectiu de mandat i la nostra transformació de la ciutat. Ara s’han d’anar executant els diferents passos perquè arribem al 2027 amb obra de mandat que es vegi, que la ciutadania pugui veure als carrers tot allò que s’ha anat fent.

L’oposició ha criticat el pacte amb les paraules “és un pacte per mantenir la cadira”. Què li diu aquesta afirmació?
L’oposició fa d’oposició. Al final, quan no tens arguments, busques el que et diu l’argumentari del partit… ho entenc. He estat molts anys a l’oposició. Estaria millor que fossin constructius amb la ciutat, amb ganes de treballar per fer la nostra ciutat millor. Som un tripartit. Era un tripartit l’anterior mandat. Aquesta mateixa posició crítica formava part d’un tripartit. Per tant, és el joc de l’oposició i ho entenc.

Aquest any queda marcat per la distinció de la Ciutat de la Ciència i la Innovació. Per què és tan important per Reus?
Primer, perquè posiciona de nou Reus amb un tret diferencial entre les ciutats que lideren el canvi en maneres de fer, de transformació i d’innovació, no tan sols a Catalunya, sinó a tot l’Estat. Com dic moltes vegades, som només 112 ciutats a tot l’Estat amb aquesta distinció, i penseu que hi ha milers de municipis. Per tant, ens posiciona com una ciutat referent en innovació, coneixement i transformació. Segon, posa damunt de la taula noves maneres de fer polítiques i de treballar per la nostra gent, perquè al final ells i elles tinguin una ciutat millor i una vida millor. En definitiva, treballem pels ciutadans i ciutadanes. És a dir, noves maneres de fer perquè hi hagi millor resposta a la ciutadania.

“La distinció de la Ciutat de la Ciència i la Innovació ens posiciona com referents en coneixement, innovació i transformació”

Ha sorgit un moviment en contra de la Zona de Baixes Emissions. Creu que s’entén per què s’ha de fer?
Primer, és una normativa europea. Segon, moltes de les persones que es manifesten als nostres plenaris no viuen a Reus. Estaria bé preguntar-los on viuen i si pertanyen a algun grup polític en especial. Com a alcaldessa, no em plantejo incomplir la llei. A més, és una normativa que millora la salut de la ciutadania (científicament demostrat) i millora l’activitat econòmica. Hi ha un estudi de Clean Cities que demostra que les grans ciutats europees han tingut millores substancials en el comerç, fins a un 30% més de vendes, i menys locals buits. Reus és una ciutat eminentment comercial. Nosaltres treballem perquè la gent pugui viure i desenvolupar la seva carrera professional. Això són dades científiques. Entenc que hi ha gent que es manifesta d’acord amb altres coses. També cal dir que la regulació del trànsit no impedeix l’entrada de la majoria dels vehicles. I els més contaminants només tenen restriccions horàries. A banda, estem desenvolupant aparcaments dissuasius al voltant de la ciutat, reforçant el transport públic amb la Ganxeta i els autobusos i fomentant el fet de caminar, perquè Reus és una ciutat molt concèntrica i fàcil de recórrer a peu.

Dins d’aquest moviment en contra, hi ha hagut alguna crítica constructiva respecte a la Zona de Baixes Emissions?
Les aportacions s’havien de fer en el moment que tocava. I molta gent les va fer llavors. Quan es va treballar l’ordenança hi va haver un procés participatiu i d’exposició pública, i sí, la ciutadania va intervenir. De fet, la ZBE es va començar a treballar en l’anterior mandat, per tant, nosaltres hem acabat un projecte que ja havia començat abans. Hi ha hagut processos on la ciutadania ha estat interpel·lada. No entenem gaire per què ara alguns actuen, quan ja tot és aprovat.

Hi ha hagut un canvi d’ubicació de l’estació d’autobusos. Per què creu que la primera ubicació no va agradar, tot i prometre mantenir les zones verdes?
Vam tenir moltes reunions, la gran majoria molt positives. N’hi va haver una que no va estar d’acord. Des del primer moment vam dir que era un avantprojecte. L’Ajuntament té l’obligació de presentar una proposta sobre la qual treballar. Un eix del nostre Pla d’Acció Municipal és l’escolta activa. I escoltar activament vol dir prendre decisions segons això. O escoltes activament o no ho fas. La ubicació va generar debat, però l’estació agradava.

Hi ha una preocupació dels veïns a Mas Iglesias. Ara que l’estació no es farà allà, es deixarà d’invertir al Parc en aquest mandat?
Nosaltres tenim un projecte per tota la ciutat, no només per Mas Iglesias. És el pla Reus Respira, que planifica l’increment del verd urbà. Hem dit: 5.000 arbres en 10 anys, un 30% més d’arbrat públic. També incrementarem zones verdes arreu de la ciutat. Per exemple, al Parc de l’Olla, al costat de Mas Iglesias, s’ha replantat, plantat arbrat nou… continuarem actuant a tot arreu.

Què hi ha de tangible a la platja de vies d’Adif?
Ara tindrem el primer pas: el protocol. Sense això, no es pot avançar. És a dir, l’Ajuntament diu que vol arribar a un acord amb Adif per adquirir la platja de vies, i Adif diu que vol treballar amb nosaltres. Un cop signat, podrem fer el conveni, que concretarà com, quan i de quina manera. I llavors sí, decidirem si hi haurà zona verda, equipaments o el que calgui per a aquell espai.

En habitatge, s’ha avançat molt. Què ha de venir en els pròxims dos anys?
Els dos blocs d’habitatge públic de Riera i Mas Iglesias hauran d’estar acabats. També continuarem ampliant el parc d’habitatge de segona mà, gràcies al protocol que abans no existia. Amb la Generalitat, avançarem amb els quatre solars cedits per fer 300 pisos nous. Potser no estaran acabats, però començarem accions perquè siguin una realitat. Sumarem 132 + 60 + 300… gairebé 500 pisos nous de lloguer assequible. Feia 15 anys que no se’n feien a Reus.

Sant Pere. Amb un cap de setmana pel mig… No li fa una mica de respecte?
Bé respecte no, però, demanem a tothom que vagi amb compte. Hi haurà molta gent a la ciutat. Hem posat a disposició serveis com els aparcaments de cotxets, ja que a la plaça, quan està plena, és difícil moure’s. Tenim Protecció Civil, Guàrdia Urbana, el servei de cultura… estem treballant perquè la festa vagi el millor possible.

Què és el millor i el pitjor de ser alcaldessa durant la Festa Major?
El millor és que gaudeixes la festa d’una manera molt especial. Hi ha moments màgics que, com a ciutadana, vius d’una altra manera. Quan ets alcaldessa, formes part del cor de la festa i aquesta eufòria col·lectiva de la Festa Major es contagia. Encendre les tronades, el ball solemne de l’Àliga, el pregó… tot és molt màgic. El pitjor: res en concret, només que m’estic fent gran i ja aguanto menys que abans (riu).

“Com a alcaldessa gaudeixes Sant Pere d’una manera molt especial”

Les polèmiques de l’Àrea Metropolitana són complicades. Creu que s’arribarà a un consens amb la intermodal?
Estic convençuda que sí. Tots els que formem l’AMT volem treballar conjuntament pels ciutadans i ciutadanes i estic convençuda de què arribarà aquest consens.

Funecamp és un exemple de projecte metropolità. Ha estat fàcil executar-lo?
Internament, ha estat molt fàcil. Hi ha hagut acord polític, com també amb l’app de seguretat, perquè volem el benefici per tothom. El que no ha estat fàcil és l’estratègia jurídica i empresarial: és una nova empresa supramunicipal. I també hi ha hagut pressió del sector privat, que no vol una empresa pública amb preus i ètica pública. Però és important tenir una empresa pública en moments difícils per a la ciutadania.

Pot servir d’exemple per altres projectes?
Sí, ha de servir d’exemple, però no és l’únic: SIRUSA fa dècades que funciona. Ens reunim cada mes i ens posem d’acord. També tenim l’app de seguretat, i segurament hi haurà més municipis que s’hi afegiran. L’Àrea Metropolitana no és un club tancat: és una xarxa de ciutats que treballen per la seva gent. També el sector privat hi tindrà veu a través de convenis i col·laboracions.