Dos anys d’alcaldia a Reus: Ciutat de la Ciència i la Innovació, Mas Iglesias i Zona de Baixes Emissions

Sandra Guaita és la primera alcaldessa de Reus. Ho va aconseguir després d’una campanya dificilíssima protagonitzada per tres dones: la mateixa Guaita, Noemí Llauradó (ERC) i Teresa Pallarès (Junts). Des del començament de la campanya i un cop presentades les tres candidates, tothom sabia que hi hauria la primera alcaldessa de la història i que hi hauria uns comicis molt ajustats. 

Un pacte feia alcaldessa el passat 17 de juny de 2023 a Sandra Guaita, qui va aconseguir els millors resultats de les eleccions amb vuit escons. La majoria, situada en 14 regidors, la completen ERC amb cinc escons i Ara Reus amb dos. El pacte de govern no fa cap símptoma de trencament després de dos anys, en els que cada regidor ha trobat el seu espai per realitzar i explicar la seva feina. 

Ciutat de la Ciència i la Innovació

Reus va estar reconeguda Ciutat de la Ciència i la Innovació el passat març. Un títol que reconeix l’esforç de la ciutat en el foment de la innovació a través de polítiques públiques, infraestructures, institucions i empreses amb una forta aposta per la ciència i la tecnologia. 

Una distinció que no només afecta la innovació tecnològica, també en la social i en la burocràtica. Aquest reconeixement no és flor d’un dia, sinó el resultat de la planificació de 69 projectes que abasten tots els àmbits de la ciutat i que tenen com a objectiu final millorar la vida de la ciutadania. 

Amb una base econòmica cada cop més tecnològica, Reus juga fort per retenir talent i fer-se atractiva per als professionals del sector. Això passa per una aposta clara per la formació –amb certificacions en programació o ciberseguretat– i per l’impuls d’ecosistemes d’emprenedoria com REDESSA o el Tecnoparc.

És un dels assoliments més importants de l’Ajuntament de Reus en aquests dos anys de mandat. No només per pertànyer a la Red Innpulso, que ha de permetre col·laborar amb altres ciutats amb aquest caràcter, sinó també pel reconeixement històric d’una ciutat referent en aquest sector, ja que és la segona ciutat de Catalunya amb més contractacions TIC.

Més de 300 habitatges de protecció oficial assegurats

Un dels pilars d’haver aconseguit aquest guardó és facilitar l’accés a l’habitatge, especialment a les persones més vulnerables. En aquest sentit, destaca el projecte Riera –l’antic Hispània– que es convertirà en un complex d’habitatge social amb 60 pisos a preus assequibles i un aparcament soterrat de tres plantes amb 340 places.

El govern de Reus, en aquest sentit, ha impulsat el nou Servei d’Habitatge Municipal. Aquest, ubicat en un edifici annex a la biblioteca Xavier Amorós, permet unificar tots els tràmits en un únic espai. 

En polítiques d’habitatge també s’han posat a disposició de la Generalitat de Catalunya quatre solars on caben 300 habitatges més.

I un dels projectes que més destaca conjuntament amb el projecte Riera, és el de Mas Iglesias que protagonitza una transformació del sud amb 132 habitatges. Els habitatges avancen “a bon ritme” i hi són en termini, afirma l’alcaldessa. 

Mas Iglesias i l’escolta veïnal

Aquesta zona de Reus protagonitza el gran debat amb el qual ha hagut de lidiar el govern de Reus durant els últims dos anys. Fa un any, l’alcaldessa presentava un projecte d’estació d’autobusos al Parc de Mas Iglesias, una necessitat de la ciutat. 

Després de presentar els detalls del projecte, va sorgir la Plataforma en Defensa del Parc de Mas Iglesias, ja que l’actuació de l’estació provocava una remodelació del parc, on tot s’ha de dir, el consistori remarcava que no perdia espais verds. Tot i aquesta afirmació, la nova localització de l’estació d’autobusos no va agradar als veïns.

Un cop reunida l’alcaldessa amb diferents associacions veïnals del sud i fruit de “l’escolta activa” i una recollida de signatures de la Plataforma (lliurades a l’Ajuntament per protecció de dades, però sense utilitzar-les perquè els veïns van retirar la consulta que havien proposat), el projecte de l’estació d’autobusos marxa del Parc. Reus no perdrà l’equipament, ja que ara el plantejament és ubicar-la on és actualment. Guaita va afirmar, després de fer aquest canvi, que la proposta al Parc de Mas Iglesias només era un avantprojecte.

El Carrilet, gran victòria del mandat

Una de les màximes promeses electorals del PSC va ser el Carrilet. Podem afirmar que és d’una gran importància haver aconseguit aquest projecte.

La transformació urbanística del Carrilet a Reus s’amplia tant en àmbit d’actuació com en abast, amb l’objectiu de crear una nova centralitat al sud de la ciutat i convertir la zona en un pol d’atracció de l’activitat quotidiana.

Com actuació més destacada, hi ha la rehabilitació de l’edifici del Mercat del Carrilet, convertint-lo en un mercat del segle XXI, més obert i accessible, amb una planta nova i més superfície destinada a serveis municipals com coworking, Oficina Jove, sales polivalents i supermercat, totalitzant uns 8 400 m² i aparcament semisoterrat amb 66 places.

L’Ajuntament ja disposa de l’avantprojecte i la documentació per a la modificació puntual del POUM, amb la redacció dels projectes bàsics i d’execució de la primera fase imminent, que inclou la rehabilitació del mercat, la urbanització de l’entorn i la vianalització, amb previsió que les obres comencin a principis de 2026.

Equipaments culturals renovats

L’Any Gaudí de 2026 començarà amb la renovació integral del Gaudí Centre, que costarà 3,7 milions d’euros. Les obres es realitzaran en dues fases per garantir la seva obertura continuada: primer amb la renovació de l’espai audiovisual i després amb l’actualització de la museografia, incorporant tecnologies com la realitat virtual i els hologrames, per oferir una experiència immersiva i moderna coincidint amb el centenari de la mort de Gaudí.

També es renovarà el Museu d’Art i Història de Reus, amb un disseny adaptat al segle XXI. Els espais seran més amplis i moderns, millorant la visibilitat interior i obrint el museu a la ciutat. L’entrada es reformarà perquè quedi al mateix nivell que la plaça de la Llibertat, oferint una millor connexió urbanística. Les obres inclouran la incorporació de tecnologia per millorar l’experiència dels visitants.

Finalment, el Centre Catòlic es convertirà en el nou Centre d’Arts Escèniques, gràcies a un conveni amb l’Arquebisbat que cedeix l’ús de l’edifici durant 50 anys. Aquest projecte dinamitzarà l’activitat cultural al centre i recuperarà un equipament històric amb nous usos per a la ciutadania.

Zona de Baixes Emissions

La ciutat de Reus ha d’implantar la Zona de Baixes Emissions. Aquesta iniciativa respon a la Llei de canvi climàtic i transició energètica del 2021, que obliga tots els municipis de més de 50.000 habitants a adoptar plans de mobilitat urbana sostenible.

Les ZBE restringeixen l’accés dels vehicles més contaminants als nuclis urbans amb l’objectiu de reduir les emissions i millorar la qualitat de l’aire. Aquesta acció afavoreix una ciutat més saludable, especialment per a col·lectius vulnerables com infants, gent gran, embarassades o persones amb malalties cròniques.

Acompanyant les accions per activar la ZBE, l’any passat l’Ajuntament de Reus va activar el desplegament més gran de la zona sud de Catalunya de bicicleta compartida, la Ganxeta. Un servei que ja ha superat els 100.000 viatges i que segueix en ampliació. També s’ha consolidat el servei de bus a demanda, Bus x Tu.

La implantació de la ZBE es farà en quatre fases:

Fase 1 (fins al 30 de setembre de 2025): desplegament del sistema tecnològic.

Fase 2 (de l’1 d’octubre al 30 de novembre de 2025): període informatiu previ a la implementació efectiva.

Fase 3 (de l’1 de desembre de 2025 al 30 de desembre de 2027): entrada en vigor de les restriccions amb sancions a vehicles contaminants no residents a Reus.

Fase 4 (a partir del 31 de desembre de 2027): aplicació de sancions també a vehicles amb etiqueta B, excepte residents.

Tot i els retractors que han sorgit de la ZBE, la realitat és que l’Ajuntament és obligat a realitzar-la. És cert que el govern municipal escull la zona concreta d’acord amb els estudis.