Reus publica les bases dels nous Premis Gabriel Ferraté Pascual a la innovació empresarial

L’Ajuntament de Reus ha publicat les bases que regiran la concessió dels Premis Gabriel Ferraté Pascual, que la regidoria de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement convocarà aviat amb l’objectiu de reconèixer i donar visibilitat a empreses especialment significatives en l’àmbit de projectes innovació empresarial de Reus i el Baix Camp.

Aquests premis volen donar visibilitat al dinamisme empresarial vinculat a la capacitat d’innovar, premiar els models de negoci que han incorporat l’agilitat i la iniciativa constant, la proactivitat i l’adaptació al canvi que permet avançar en la consolidació i creixement del teixit productiu del territori.

Les bases estableixen dues categories diferents de premis:

• Premi al model de negoci innovador.
• Premi a la innovació d’un producte o servei existent.

Tots els detalls dels reconeixements es faran públics pròximament, coincidint amb la publicació de la convocatòria de l’edició d’enguany dels premis.

Josep Baiges, regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement  afirma: “Per connectar i posicionar al món el teixit empresarial del nostre territori és clau reconèixer el talent, la creativitat, la sostenibilitat econòmica i social, la innovació empresarial i social, la implicació amb el territori, la digitalització, la transformació social. I això és el que ens proposem amb la creació d’aquests nous premis que reforcen la nostra voluntat d’associar Reus amb la innovació. I parlant, precisament, d’innovació, té tot el sentit que els guardons recordin la figura d’un fill il·lustre com Gabriel Ferraté Pascual, qui fou un home avançat al seu temps, a la cerca sempre de la innovació en tots els àmbits on va excel·lir fruit de la seva mirada llarga i desacomplexada”.

 

Gabriel Ferraté i Pascual

Gabriel Ferraté i Pascual (Reus, 3 de març de 1932 – Barcelona, 11 de febrer de 2024) va ser distingit amb el títol de Fill Il·lustre de Reus el 1999 en reconeixement de la seva influència i al seu prestigi acadèmic i professional.

És recordat com al rector que va crear la UPC actual i que va situar la qualitat docent, de recerca i transferència tecnològica a nivell mundial. D’una imaginació sense límits, va dedicar tot el seu esforç a convertir les seves idees en realitat. Seva va ser la idea de connectar la Universitat amb l’empresa i ho va fer en múltiples ocasions: creant una empresa per millorar la gestió dels semàfors, aplicant la darrera tecnologia existent o creant l’Institut de Robòtica, el centre de Càlcul de la UPC, o un centre de disseny per computador, i en moltes d’altres donant suport a nombroses iniciatives d’altres professors com la del professor Miguel À. Lagunas per crear el Centre de transferència i Telecomunicacions de Catalunya o la del professor Lluís Torner para crear el ICFO, Instituto de Ciències Fotòniques, per destacar-ne algunes. Així mateix, i sempre pensant en el futur va saber aprofitar el fet que la tecnologia d’internet ja estigués preparada per donar una bona educació a distància, cosa que cap universitat feia, així va néixer la Universitat Oberta de Catalunya, UOC.

Nascut en el si d’una família dedicada a la producció i exportació de vi del Priorat, empresa fundada a Reus el 1890. Ja a l’adolescència mostra més interès per la tecnologia que per l’empresa familiar i comença a dissenyar i construir petites ràdios, aparells electrònics i electromecànics, televisions i computadores amb vàlvules i relés abans de la invenció i popularització del transistor.

La seva activitat científica, docent i investigadora es va centrar en els camps de l’automàtica, la cibernètica, l’electrònica, la informàtica, la robòtica i la intel·ligència artificial.

L’any 1958, amb 26 anys, va fundar a Reus l’empresa CYBER, dedicada al disseny i la fabricació d’equips d’electrònica industrial i de control intel·ligent de trànsit, ràpidament l’empresa CYBER es fusionaria a l’empresa EYSSA – Enclavaments i Senyals S.A., multinacional espanyola amb seu a Barcelona, fins a l’any 1978 dirigint el laboratori d’electrònica van desenvolupar sistemes informatitzats per regular de forma intel·ligent el trànsit, que es van implantar a diverses citat del món.

Simultàniament el 1968 guanya la primera plaça espanyola de catedràtic de control automàtic, por l’Escola Tècnica Superior d’enginyers Industrials de Barcelona, i el 1969 n’és escollit director. Llarga i dilatada és la seva trajectòria directiva en la política científica i d’universitats de Catalunya i d’Espanya, entre altres, de l’Agrupació Espanyola de Bioenginyeria (1980-85), i impulsor i director de l’Institut de Cibernètica.