Oriol Clavera exposa Temporada Baixa [HiberNation] a la Torre del Port de Cambrils

El fotògraf Oriol Clavera va inaugurar dissabte l’exposició “Temporada Baixa [HiberNation]” a la Torre del Port de Cambrils. Aquesta mostra fotogràfica, comissariada per Santi Molera, tanca la programació del trimestre del Campus Extens de la URV a Cambrils coordinat des del Museu d’Història de Cambrils i es podrà veure fins el diumenge 21 de març de 2021.

Oriol Clavera, fotògraf de naixement i tafaner de mena, no se’n pot estar de buscar la part amagada de les coses, siguin persones, siguin festes i tradicions, siguin els paisatges físics o humans. Sense proposar-s’ho, un bon dia es va adonar que havia anat caçant imatges aquí i allà seguint la costa mediterrània, amb un nexe en comú: llocs turístics però sense turistes. Començava un projecte en evolució permanent, Temporada Baixa [HiberNation], entès com un espai temporal on l’urbanisme i els habitatges turístics perden l’ús per falta de clientela i esdevenen escenaris de cartró pedra, buits de vida. Una buidor freda captada a les imatges de Clavera, una buidor amb una gran força que ens transmet la idea de decadència, la decadència d’un determinat model d’explotació del territori i d’un model econòmic capitalista, absent de vida.

Als 25.000 habitants censats a Calafell s’hi sumen més de 100.000 residents a l’estiu; als 8.000 habitants hivernals de Can Picafort s’hi afegeixen 30.000 més, per posar només dos exemples. A l’hivern, però, l’urbs turística de la costa ha quedat buida, els turistes que l’omplien ja són fora, els treballadors i les treballadores que feien funcionar l’engranatge també han marxat i només queda la remor de la mar de fons. El monstre dorm, hiverna a l’espera d’un nou estiu en què despertar i reviure una temporada més. Podria ser Roses, Lloret de Mar, Calella, Calafell, Salou, Cambrils, Marina d’Or/Orpesa de Mar, Cullera, Can Picafort, Alcúdia, Benicàssim, Ciutadella, Eivissa, Calp, Benidorm o Torrevella.

Aquesta exposició ens mostra una visió particular i crítica del model turístic de masses a la nostra costa a través dels seus paisatges inanimats. Instantànies captades en grans complexos turístics quan aquests estan en desús. El resultat, un grapat de natures mortes amb un element distintiu del gènere homo, la línia recta. Portes i finestres tancades i barrades, persianes abaixades, taules i cadires amuntegades, carrers buits, ningú enlloc. I el silenci que sembla embolcallar-ho tot, en el no-lloc, en el no-res i per a ningú.