Valls realitza un control biològic de plagues als parcs municipals

L’Ajuntament de Valls aposta per un tractament de les plagues de l’arbrat viari i dels parcs municipals a través de mecanismes naturals. Concretament, les espècies i indrets on s’ha actuat majoritàriament són, per una banda, els til·lers de les places Jaume I, de la Mainada, Pompeu Fabra i Vila Romana, carrers Sor Filomena Ferrer i Prat de la Riba, zona verda de l’estació d’autobusos i els de l’Escola la Candela. En total, una seixantena d’exemplars. A més, s’han tractat 16 arbres de l’amor (Cercis siliquastrum ) dels barris de Sant Josep Obrer i de la Colla Vella, del Pati i de les places de les Garrofes, del Carme i de l’Estació. També s’han tractat 15 xitalpes del carrer Galofre Oller, i 8 xicarandes de l’aparcament del Barri Vell, de la plaça Jaume I i de la placeta ubicada davant la residència Santa Teresa.

El control de les plagues en la flora ornamental a través de productes fitosanitaris des de fa molts anys ha estat clau per combatre les plagues, però sense tenir present l’efecte dels químics sobre l’ecosistema urbà, allí on la major part del temps la població hi és present.

Un dels mecanismes naturals que s’utilitzen per combatre les plagues és la fauna auxiliar, insectes que parasiten o depreden els invertebrats plaga que envaeix la flora ornamental i causa molèsties als vianants. Al mercat internacional existeixen insectes auxiliars, que són els organismes de control biològic (OCB), productes ecològics regulats i autoritzats en el control integrat de plagues.

La major de les plagues que es combaten en control biològic són els pugons o àfids, però depenent de l’espècie d’arbre, la seva situació i la climatologia, la plaga que afecta a l’arbre pot ser més o menys virulenta. En el cas de la ciutat de Valls, durant la campanya 2021, les espècies més afectades per àfids són: xitapla (Chitalpa tashkentensis), xicaranda (Jacaranda mimosifiolia), til·lers (Tilia sp.), catalpes (Catalpa bignoinoides), roures (Quercus sp.), falsa acàcia (Robinia pseudoacacia).

L’insecte de fauna auxiliar ha estat el depredador Adalia bipunctata, una espècie autòctona i present a tot Europa, un coleòpter de la família dels coccinèl·lids. És un insecte que depreda els pugons tant en estat de larva com en estat adult, encara que no tots els estats de desenvolupament són iguals d’eficaços. Així, l’insecte que s’utilitza per depredar la psila del cercis (Cacopsylla puchella) és l’Anthocoris nemoralis, un heteròpter de la família Anthocoridae i depredador de les psiles en tots els seus estats mòbils (ous, adults, nimfes). El mètode de solta dels depredadors és a través d’unes caixes penjades als arbres que porten aliment pel primer dia, però després ja s’alimentaran dels pugons.