El TC permet a una dona víctima de violència masclista i al seu fill abandonar la ciutat de residència del pare

El novembre de 2020, O.V.R. es va traslladar amb el seu fill de tres anys des de Vitòria-Gasteiz, on residia fins aquell moment amb el menor i el seu marit, a la ciutat de la Corunya, on es trobava el domicili dels avis materns i on O.V.R. va presentar denúncia per violència de gènere contra el pare del seu fill. El juliol de 2021, en interlocutòria de mesures prèvies a la sentència de divorci, el jutjat de violència sobre la dona número 1 de Vitòria-Gasteiz va atribuir la guarda i custòdia del menor en exclusiva a la demandant d’empara, però imposant-li el seu exercici a la capital basca, on residia el seu actual exmarit. Per a la demandant, en imposar-li aquesta mesura, la interlocutòria controvertida, desconeixent la seva condició de víctima de violència de gènere, no va ponderar la nova situació del menor, empadronat i escolaritzat a la Corunya, on mare i fill gaudien d’un nou entorn social i familiar més estable i segur. A més, en no identificar els beneficis concrets que reportava al menor el seu retorn a Vitòria-Gasteiz, aquesta resolució va suposar també, segons la recurrent, una restricció sense suport legal de les seves llibertats de circulació i residència.

En la seva sentència, el TC recorda que els jutges i tribunals estan sotmesos a un cànon reforçat de motivació quan prenen decisions que afecten l’interès superior del menor. Cànon que es projecta, afirma el TC, en les resolucions judicials sobre l’atribució i l’execució dels règims de guarda, custòdia i visites. En adoptar aquest tipus de decisions, continua la sentència, jutges i tribunals hauran de tenir en compte el seu deure de prevenir i protegir el menor de la violència. Un deure que, s’adverteix expressament, “es predica davant dels contextos de violència de gènere”. Així, recordant que els òrgans judicials han de tenir presents les dinàmiques inherents a la violència de gènere en les decisions sobre mesures paternofilials, la sentència afirma que aquest deure implica “una obligació de prevenció i protecció contra la violència dels fills i filles de dones víctimes de violència masclista”.

Aplicant el cànon d’enjudiciament prèviament establert, el tribunal conclou que la interlocutòria controvertida no supera el deure de motivació reforçada que exigeix ​​per al cas la Constitució, ja que no identifica els beneficis concrets que reporta al menor el seu retorn a la ciutat de residència del pare, contra qui en aquell moment ja se seguia un procés per diferents delictes de violència de gènere. A més, considera insuficient la mera referència a la inexistència d’una ordre de protecció. La sala adverteix que en aquest cas s’havien emès un certificat de la fiscalia provincial i un informe dels serveis socials de l’Ajuntament de la Corunya sobre la condició de víctima d’O.V.R., havent a més assumit el mateix jutjat de Vitòria-Gasteiz la competència per instruir-ne la causa.

La sentència retreu igualment a l’acte impugnat haver incorregut en una mena de revictimització de la recurrent al desconèixer “el temor que la violència masclista infon sobre les seves víctimes a l’hora de denunciar i prendre decisions sobre els fills i filles comunes”. Dos magistrats han anunciat vot particular en contra.