Junts dona pràcticament per fet un ‘no’ als tres decrets del govern espanyol

Junts i el PSOE continuen negociant, però l’executiu espanyol s’enfronta a hores d’ara a la possibilitat d’una derrota parlamentària, la primera de la legislatura. Fonts de la formació de Puigdemont apunten que ja van advertir el govern espanyol que no donarien suport als decrets quan es van aprovar al Consell de Ministres, el 19 de desembre, sense una negociació prèvia, i els textos no es poden modificar.

El PSOE, apunten, ha confós ‘parlar’ amb ‘negociar’ i ha pretès que els seus diputats votessin a favor dels decrets sense tenir en compte les seves peticions. “No estem demanant res forassenyat, són coses raonables”, apunten. Per això insten el govern espanyol a retirar els tres textos i fer-los de nou. Si els nous textos contemplen les mesures que demana la seva formació, apunten, els aprovaran sense problemes.

Si Junts manté el ‘no’, l’aritmètica deixa el PSOE a les portes d’un revés parlamentari. Tot i tenir els vots de la resta de socis de la investidura, per superar la votació només li valdria una abstenció o un ‘sí’ del PP. Però el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ja ha deixat clar aquest dimarts que no té intenció de salvar els decrets, i només es compromet a portar més endavant iniciatives pròpies al Congrés per recuperar algunes de les mesures que contenen.

El ‘no’ de Junts afecta els tres decrets que s’haurien de convalidar aquest dimecres. El Decret 6/2023 (Omnibus) s’ha negociat des del Ministeri de la Presidència i inclou matèries del servei públic de Justícia, la funció pública, el règim local i el mecenatge. Inclou un article 43 bis que a la pràctica, segons Junts, suposa una “catifa vermella” perquè els jutges paralitzin l’entrada en vigor de l’amnistia.

El Decret 7/2023 recull la reforma del subsidi d’atur i mesures per la conciliació familiar i laboral. Junts reclama que s’inclogui la patronal catalana als espais representatius on es prenen aquestes decisions, en el diàleg social. Recorda que ho demana des del 2022 i que l’executiu espanyol no ha fet cap gest efectiu en aquest sentit.

El Decret 8 de l’escut social que prorroga els reials decrets anticrisi i inclou també les subvencions al transport públic. Junts denuncia que l’Estat no ha fet el pagament del 30% de bonificació que li pertocava des que va engegar aquesta mesura, mentre que les comunitats sí que han afrontat el seu 20%. Ara la formació de Puigdemont reclama que l’Estat assumeixi tot el 50% de la mesura.

Sancions per a empreses que incompleixin la llei

Junts també vol que l’executiu espanyol faci moviments efectius per al retorn de les empreses que van marxar de Catalunya emparant-se en el reial decret que el govern de Mariano Rajoy va activar el 2017, en ple procés.

La formació de Puigdemont vol que es derogui aquell decret i que es reforcin els articles 9 i 10 de la llei de Societats de Capital que estableix que les empreses han de tenir la seu social allà on tenen les seves centrals administratives i l’activitat principal. Aquesta petició afectaria especialment les empreses subjectes al control de la CNMC i del Banc d’Espanya. Això és bàsicament el Banc Sabadell i La Caixa.

En aquest marc, Junts vol que s’estableixin bonificacions a les empreses que es van quedar a Catalunya i les que ara retornin la seva seu social allà on la tenien el 2017, i d’altra banda que se sancioni les que incompleixen la Llei de Societats i mantenen les seus fora del territori on operen.

El PSOE, per ara, només s’ha mostrat disposat a incorporar al decret 6 una modificació de la llei per reforçar la referència a la necessitat de tenir la seu al territori on s’opera, però Junts vol que inclogui totes aquestes peticions i que es faci en un decret a part.