“A tothom li agraden les teves obres fins que han de passar per caixa”

Per què pinta?

Des de petit he tingut facilitat per aquesta disciplina i sempre m’ha agradat. Recordo que quan cursava primer de primària van demanar-nos a classe que dibuixéssim sobre un conte que parlava de les formigues. A mi se’m va ocórrer pintar-les portant menjar a un formiguer mentre una formiga sentinella, amb un aire macarra, ulleres de sol i fumant, vigilava l’entrada. De sobte tots els companys van envoltar-me per veure com ho feia i vaig adonar-me que havia de seguir fent allò.

En què s’inspira i què sent quan dibuixa?

M’inspira la música i contemplar pintures dels mestres del segle XVII i XIX. D’altra banda miro fotografies amb certa atmosfera o gamma de colors que m’ajuden a idear nous dibuixos i obres. Per mi, dibuixar és com crear mons, no hi ha res com crear alguna cosa irreal, una finestra a un món de fantasia.

Té formació artística?

Sí, vaig cursar el batxillerat artístic i vaig entrar l’Escola d’Art i Disseny de Tarragona, realitzant un grau superior d’Il·lustració. Més tard vaig ampliar la meva formació amb la carrera d’Història de l’Art a la URV.

Quines tècniques utilitza?

Últimament treballo molt en digital, pintant amb una tauleta gràfica. També utilitzo la tècnica d’oli, tot i que es triga més temps a fer una obra.

Quan dóna per acabada un obra?

Peco de ser detallista, així que em resulta difícil donar per acabada una feina. Moltes vegades m’he d’obligar a parar, doncs crec que una obra realment no s’acaba mai.  Sempre hi ha detalls per arreglar y cada dia és un aprenentatge.

Recorda quin va ser el primer quadre que va pintar?

El primer quadre a l’oli que vaig fer va ser una vista d’un rierol dins d’un bosc. El vaig realitzar amb onze anys durant unes classes de pintura que feia al centre cívic del meu barri.

Quant de temps triga a pintar un quadre?

Depèn de molts factors. Si disposo de temps i puc dedicar-li una estoneta cada dia el puc acabar en una setmana, tot i que s’ha de tenir en compte la mida de l’obra. Normalment treballo en diverses coses a la vegada i quan començo una obra poden passar alguns mesos fins que torno a treballar-hi en ella. Si treballo cada dia en el mateix m’acostumo a allò i deixo de veure molts errors, en canvi, si vaig canviant de quadre, els miro de manera més objectiva i sé com continuar-los, fixant-me en els detalls i solucionant els errors.

Quina és l’obra més especial per vostè?

Totes són especials però si hagués d’escollir només una, em quedaria, sense dubte, amb la que porta com a títol “Skiamachy”, el mateix nom que tenia el primer disc del meu grup de música Wargaz. És una obra plena de simbolisme que es basa en la lluita contra els dimonis interiors de cada persona. El quadre representa un ésser amb cap de calavera d’un cérvol i sobre ell un sol fet amb pintura daurada que reflecteix la llum. Quan no brilla sembla un eclipsi i això li afegeix més força a la idea de la lluita interior amb un mateix.

Com definiria el seu estil?

No sabria definir-lo, diria que té alguna cosa atmosfèrica i lluminosa. Per ser més generalista esmentaria que s’emmarca dins del “realisme imaginatiu”, tal com el va definir l’artista James Gurney.

És fàcil que els galeristes exposin les seves obres?

Entrar al món dels galeristes és molt complicat. No es valora l’art figuratiu i és molt important tenir els contactes adequats. Si estàs fora d’aquests cercles, el més segur és que et deixis una fortuna llogant espais i publicitant-te sense cap mena de resultat.

Pot permetre’s viure de les seves pintures?

Avui dia no. A tothom li agraden les teves obres fins que han de passar per caixa. Fins ara he fet encàrrecs d’il·lustració per als Estats Units i el Canadà. En aquest àmbit o estàs a dalt i estàs ben reconegut o estàs baix i no ets ningú, al mig no et volen.

On es poden adquirir les seves obres?

Alguns dels meus quadres es poden adquirir mitjançant la meva pàgina web castellanosart.com