ERC aprova la seva ponència política amb el 90% de suport i aposta per reforçar el municipalisme i la unitat de l’independentisme

Les bases d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) han donat el seu aval a la ponència política del partit, amb un ampli suport del 90% dels vots, en una jornada històrica de votació. En total, 692 militants han donat el seu suport al text, 24 han votat en contra i 55 han optat per l’abstenció. Aquesta aprovació posa de manifest la clara voluntat de l’organització de consolidar el seu projecte intern i extern, especialment amb l’objectiu de guanyar terreny en el context municipal i independentista.

Reforçar el municipalisme i la presència d’ERC en el territori

Un dels punts destacats de la ponència aprovada és la clara aposta d’ERC per enfortir la seva presència a nivell municipal. En concret, el partit es marca com a objectiu convertir-se en la primera força a les eleccions municipals del 2027. Per això, es planteja una simplificació de la burocràcia interna i es potenciarà l’activisme local. Entre les mesures aprovades, destaca la incorporació de deu noves persones procedents dels municipis al Consell Nacional del partit. Aquestes noves incorporacions inclouen alcaldes, regidors i membres que no exerceixin càrrecs executius, tot i que es podran trobar a l’oposició.

A més, ERC ha acordat que les comarques de l’àrea metropolitana de Barcelona guanyin rang de regió, equiparant-les a les vegueries, i es flexibilitzaran les estructures locals per adaptar-les millor a les realitats territorials. Aquestes modificacions volen facilitar una major representativitat territorial i un millor enfortiment de l’estructura partidària.

L’independentisme a ERC: un equilibri entre diverses visions

Una de les qüestions clau de la ponència és la visió d’ERC sobre l’independentisme. La ponència ha inclòs un acord amb el corrent intern d’Àgora Republicana, encapçalat per Joan Tardà, per buscar “un equilibri” entre les diverses maneres d’entendre l’independentisme dins del partit. Aquests ajustos busquen que diferents corrents puguin coexistir de manera harmònica dins d’ERC, tot mantenint la unitat d’acció en la lluita per la república catalana. Oriol López, redactor de la ponència, ha destacat que l’objectiu és que ERC torni a ser un espai intern de debat profund, per evitar que les divergències es manifestin externament.

D’altra banda, el corrent de Nova Esquerra Nacional (NEN) també ha estat clau en aquest debat intern, amb una posició fermament antifeixista i contrària a qualsevol aliat d’extrema dreta. A la roda de premsa posterior a la votació, la secretària adjunta d’ERC, Arés Tubau, ha subratllat que ERC mai no donarà suport a acords amb l’extrema dreta, una postura que es confirma com a línia vermella per al partit.

Canvis organitzatius: més paritat i transparència interna

Un altre element destacat de la ponència és la incorporació de mesures per augmentar la paritat en els òrgans de direcció. A partir d’ara, serà obligatori que els equips de lideratge siguin paritaris, de manera que si el president del partit és un home, la secretària general ha de ser una dona, i viceversa. Aquest compromís amb la igualtat de gènere també es reflecteix en la paritat dins de les diferents organitzacions territorials i institucionals.

A més, la ponència aprovada inclou canvis en la manera d’escollir qui presidirà el Consell Nacional del partit. En un intent de reforçar la democràcia interna, a partir del pròxim congrés, la presidència del Consell Nacional serà escollida per tota la militància. Aquests canvis també preveuen que aquells qui hagin ocupat càrrecs institucionals rellevants, com la presidència de la Generalitat o la del Parlament, siguin membres nats del Consell Nacional.

El català com a llengua comuna dels Països Catalans

Un altre punt important aprovat en la ponència és la proposta de reconèixer el català com a llengua única oficial en els Països Catalans. Aquesta mesura, que ha estat transaccionada amb el corrent Foc Nou, reflecteix la preocupació del partit pel procés d’erosió que el català ha patit en diversos territoris. La ponència proposa que el català sigui la llengua vehicular en tots els àmbits administratius, educatius, culturals i de salut als Països Catalans, així com la llengua oficial de la Vall d’Aran.