ÚLTIMA HORA: Els presos independentistes podran sortir quan ho notifiqui el Suprem a les presons

Segons alguns mitjans, els expedients justifiquen l’indult per una de les tres raons previstes a la llei: la utilitat pública, però no pas la justícia ni l’equitat. Segons el govern espanyol aquest perdó ajuda a restablir la convivència i la concòrdia entre catalans i amb la resta de l’estat. Tot i això, admet que els indults no seran suficients per resoldre el conflicte polític, però sí per crear un “clima habitable”. “És un acte de clemència d’un estat fort que apel·la als qui han actuat fora del marc constitucional”, argumenta. També reconeix que cap líder independentista ha tornat a delinquir com el 2017 o ha instigat a fer-ho.

En l’apartat de ‘convivència democràtica’ es diu que aquest és un dels objectius de la Constitució, que garanteix la unitat d’Espanya però que no pot garantir la convivència, que és una “tasca diària de tothom”. L’informe critica que els polítics presos van “ignorar” els drets d’almenys la meitat de la societat catalana i la resta de la societat espanyola. Per això, creu que la democràcia no pot ignorar ara els presos i els centenars de milers de persones que els han anat votant “de manera constant”.

L’informe constata l’alt grau de polarització de la societat catalana al voltant de la independència, admet que les formacions sobiranistes tenen un alt grau de suport electoral, i considera que mantenir a presó els líders independentistes “no contribueix positivament a rebaixar la tensió existent”. “El càstig penal ofereix una utilitat limitada a l’hora de pacificar situacions de conflicte com la que viu la societat catalana”, explica.

En l’apartat ‘el diàleg i el moment actual’, recorda que l’aposta pel diàleg polític i a favor dels indults ha anat sumant suports últimament, entre els que destaca el dels sindicats, el Cercle d’Economia o els bisbes catalans, a més de 190 diputats del Congrés.

El tercer punt de la proposta d’indult és ‘l’opció de no concedir l’indult’. El Ministeri de Justícia creu que la inacció del govern espanyol en el conflicte català no seria entesa per la societat catalana, inclosos els no independentistes. Aquí, se subratlla que la inacció del govern del PP ha “bloquejat” les relacions entre Catalunya i l’executiu espanyol. De fet, parteix del fet que el 2006 l’Estatut va obtenir un 74% de suports, tot i que no esmenta la baixa participació al referèndum, i des d’aleshores el percentatge d’independentistes ha augmentat considerablement.

En l’apartat ‘La inexistència d’efectes desfavorables de la concessió de l’indult’ es diu que no hi ha cap efecte perniciós irreversible ni debilita l’estat de dret. En ‘les finalitats de prevenció de la pena’ s’assegura que la condemna del Suprem ha comportat que cap dirigent polític català hagi tornat a cometre delictes tant greus com el 2017. L’indult només perdona el que queda de pena de presó per complir, al contrari que l’amnistia, “clarament inconstitucional”, que sí que faria desaparèixer els delictes.

A ‘condicionalitat de l’indult’ es reforça la idea que el fet d’establir períodes de tres a sis anys de presó sense cometre delictes greus reforça la finalitat preventiva de la pena, fins i tot indultada. Per últim, a ‘finalitat de l’indult’ es recorda que aquesta mesura ha estat demanada per “multitud de personalitats independents i organismes internacionals”. No obstant, el govern espanyol admet que no n’hi haurà prou amb els indults per restablir la normalitat institucional entre Catalunya i Espanya.

Informes individuals

L’informe de Junqueras, al qual ha tingut accés l’ACN, té 33 pàgines, i les últimes deu són la proposta d’indult en si mateixa. Recorda que, tot i ser a presó, ha seguit obtenint amplis suports electorals i el seu pes en les relacions entre Catalunya i Espanya és “indiscutible”. També es té en compte la seva actitud i “evolució” “decidida” i “nítida” del 2019 fins el 2021 per buscar solucions dialogades per millorar la convivència a Catalunya. Així, es valora especialment l’article que va publicar el 7 de juny passat on assumia com a pròpies només les vies de diàleg amb l’estat i l’acatament de les lleis.

Pel que fa a Jordi Cuixart, reconeix la seva posició “preeminent” en la societat civil independentista. L’expedient recorda que ni el penediment ni l’acceptació de l’indult són requisits per a la seva concessió. Per això, les declaracions de Cuixart dient “ho tornarem a fer” podrien suposar que no meresqués l’indult per raons de justícia i equitat, però sí pel superior interès públic. A més, considera que no hi ha risc de reincidència perquè tot i la seva influència i manifestacions públiques, “no ha tornat a instigar o cometre cap altre acte delictiu”.

De Jordi Sànchez diu que va tenir un paper clau l’1-O i també el pot tenir ara per restaurar la convivència, recordant, a més, que ara és secretari general de Junts i va ser escollit diputat. També es té en compte la carta que Sànchez va escriure en resposta a l’article de Junqueras, on deia que l’1-O era més aviat una via per forçar la negociació amb l’estat que no pas una via per proclamar la independència efectiva. Es recorda que en el moment dels fets era un activista social defensor dels drets humans i adjunt al Síndic de Greuges, no polític, i això, com Cuixart, li va fer guanyar simpaties entre sectors no independentistes. No obstant la seva actual influència política, l’escrit del govern espanyol recorda que no ha tornat a instigar a la sedició des del 2017.

Respecte Carme Forcadell i Dolors Bassa, els informes destaquen que les dues han apostat per la via dialogada, recollint manifestacions públiques fetes per elles.