La Lolailo, una furgoneta per atendre dones que viuen al carrer

Ser dona i estar al carrer és una realitat especialment dura. No només s’han de protegir de totes les condicions que sorgeixen de la mateixa situació de sensellarisme, sinó també de ser abusades pels homes que es troben en la mateixa situació. A més, les condicions de salubritat són complexes i no és fàcil trobar espais que facilitin la higiene i el descans de manera segura.

És per això que l’associació Lola no estàs sola presenta el projecte ‘Lolailo, atenent dones al carrer’, que té per objectiu proporcionar atenció a encara més dones sense llar, sempre des d’una mirada feminista. Es tracta d’una furgoneta que, si troben el finançament necessari, es mourà per Barcelona per donar reforç, suport i apoderament a totes les dones de l’àrea metropolitana que estan en situació de carrer.

Actualment, a Barcelona hi ha al voltant de 130 dones comptabilitzades que es troben dormint al ras, tot i que des de l’associació asseguren que en són moltes més. “Durant la nit, elles s’amaguen més, de manera que no les veiem en els recomptes habituals”, explica Clara Naya, directora de Lola no estàs sola. “Segur que més d’una vegada has patit angoixa en tornar caminant cap a casa sola a la nit, oi?”, pregunta Naya. I, sense esperar resposta, continua: “Doncs imagina’t elles, que no tenen casa, que saben que per molt que s’apressin, mai arribaran a la seguretat del portal”.

Per sentir-se més segures, moltes dones acaben ajuntant-se amb homes, amb qui estableixen relacions a canvi de protecció. “Així, si se les intenta aproximar durant la nit, mentre dormen al costat de la seva ‘parella’, és molt possible que no ens expliquin la seva situació real perquè estan cohibides per l’home”. És per això que des de Lola no estàs sola lluiten per crear espais no mixtes on les dones puguin no només accedir a productes d’higiene menstrual, mantes i punts on carregar aparells electrònics, sinó també sentir-se segures. “És en aquests espais no mixtes, com el nostre local o la furgoneta, on realment podem aconseguir conèixer la situació de les dones”, assegura Naya. “I és aleshores que podem treballar amb elles i donar-los eines i recursos per tal que puguin millorar la seva situació”.

El primer que faran és elaborar un cens el més acurat possible per saber quantes dones viuen actualment al carrer, així com situar a quines zones de Barcelona s’arreceren. A partir d’aquí, s’establiran cinc punts a la ciutat on la furgoneta s’instal·larà una tarda a la setmana.

Per tal de fer el cens compten amb el suport de Virginia Matulic Domandzic, professora de la Facultat de Treball Social de la UB. “A través d’un mòdul que ella imparteix a la universitat, els estudiants ens ajudaran a dibuixar una radiografia més acurada del nombre de dones que es troben actualment en situació de carrer, tenint en compte les activitats i espais que les dones visiten durant el dia, com els menjadors socials o els centres de dia”, explica la directora de l’associació.

Tanmateix, encara no saben quan podran posar el projecte en funcionament, ja que els falten diners. “Tot i que una part està coberta amb un conveni amb l’Ajuntament de Barcelona, encara ens falten uns 32.800 €”, es lamenta Naya. És per això que l’entitat a llançat una campanya a Kunectors per aconseguir fons privats, que es destinaran a arreglar la furgoneta, convertir-la en un espai d’acollida, i contractar una persona que atengui les dones. A més, aquesta professional anirà acompanyada de dues persones més: una voluntària i una dona que hagi passat per l’experiència d’estar al carrer. “No només és qui més sap de la situació en què es troben les dones, sinó que té un paper molt important en facilitar establir vincles amb les dones que arriben”, conclou Naya, conscient de la desconfiança que senten moltes dones envers sistemes establerts.