El Govern garanteix que el pla econòmic d’Illa es pot tirar endavant

Dels 18.500 MEUR que contempla el pla, 13.700 MEUR seran d’inversió directa de la Generalitat, i 4.800 MEUR seran a través de crèdits. Aquestes inversions es destinaran a 20 actuacions concretes repartides en cinc camps que el Govern considera prioritaris: infraestructures, modernització productiva, coneixement i innovació, bon govern i igualtat d’oportunitats.

El pla aprovat també posa el focus en el finançament autonòmic, que considera que serà una “palanca de tracció essencial”, i lamenta que els “dèficits” de finançament i inversions de l’administració estatal “suposen un fre” per a l’economia catalana. En aquest sentit, el document destaca “l’execució baixa” de les inversions pressupostades i un “desajust notable” entre la inversió prevista i el pes econòmic de Catalunya dins d’Espanya.

El pla emfatitza la necessitat de millorar la productivitat i afirma que és “essencial” per recuperar el lideratge econòmic de Catalunya. I això passa, assenyala, per augmentar el pes industrial i potenciar els serveis avançats, especialment els professionals, tecnològics i financers. D’altra banda, insta la indústria a abordar la transició energètica i digital per modernitzar l’estructura productiva.

Un altre dels reptes que cita és l’impuls de la descabornització de l’economia i augmentar la resiliència davant el canvi climàtic. En aquest sentit, recorda que a Catalunya hi ha una “baixa participació” en el camp de les energies renovables en el consum final, amb un 10,1% el 2022. Es tracta d’unes dades molt lluny encara dels nivells de l’Estat (22,1%), i de la UE-27 (23%).

El document també ressalta la necessitat d’augmentar la dimensió empresarial de les empreses i que s’enforteixin en els mercats internacionals. Assenyala que la ràtio d’empreses per cada 1.000 habitants a Catalunya és de 36,1 -superior a la de la mitjana de l’Estat i l’entorn europeu- i que concentra el 19,5% dels assalariats a tot Espanya. Tot i aquesta concentració, apunta el Govern, les empreses tenen una dimensió més petita que les economies de l’entorn.

En el capítol d’infraestructures, pel que fa a l’aeroport del Prat el document aposta per una “transformació” perquè guanyi capacitat amb noves connexions intercontinentals de llarg radi “garantint la protecció de les àrees naturals de l’entorn”. I també es fixa com a objectiu “determinar les característiques” del futur sistema aeroportuari català amb els rols que han de tenir els aeroports de Girona, Reus i Sabadell i Lleida-Alguaire.

Per tirar endavant aquest pla s’ha constituït un nou operador per coordinar l’actuació de totes les conselleries. Paneque ha apuntat que serà una societat mercantil cent per cent pública que permetrà “assegurar l’agilitat” en el desplegament del pla.