Els casos lleus de covid generen anticossos de llarga durada

La recerca que publica Nature suggereix que els casos lleus deixen als infectats amb una protecció duradora d’anticossos i que «és possible que els brots repetits de la malaltia siguin poc freqüents».

L’autor principal de l’estudi, Ali Ellebedy, de la Universitat de Washington, va recordar en un comunicat que la tardor passada es va informar que els anticossos disminueixen ràpidament després de la infecció i «els mitjans de comunicació van interpretar que la immunitat no era duradora», va informar l’agència EFE.

Tanmateix, l’expert va assenyalar que «això és una interpretació errònia de les dades. És normal que els nivells d’anticossos disminueixin després d’una infecció aguda, però no baixen a zero, sinó que s’estabilitzen».

En aquest cas, va indicar, van trobar «cèl·lules productores d’anticossos en persones onze mesos després dels primers símptomes. Aquestes cèl·lules viuran i produiran anticossos durant la resta de la vida de les persones. Això és una prova sòlida d’una immunitat duradora».

Durant una infecció vírica, les cèl·lules immunitàries productores d’anticossos es multipliquen ràpidament i circulen per la sang, fent que els nivells d’anticossos es disparin. Una vegada resolta la infecció, la majoria d’aquestes cèl·lules moren i els nivells d’anticossos en sang descendeixen.

No obstant això, una petita població de cèl·lules productores d’anticossos, denominades cèl·lules plasmàtiques de llarga vida, migren a la medul·la òssia i s’instal·len allí, des d’on produeixen contínuament nivells baixos d’anticossos en el torrent sanguini per a ajudar a protegir-se d’una altra trobada amb el virus, afegeix el comunicat.

Per a esbrinar si les persones que s’han recuperat de casos lleus de covid-19 tenen cèl·lules plasmàtiques de llarga durada contra el SARS-Cov-2, l’equip va usar mostres de sang, a intervals de tres mesos, començant aproximadament un mes després de la infecció inicial. La majoria dels participants havia tingut casos lleus de covid-19, només sis havien estat hospitalitzats.

L’equip va obtenir, a més, mostres de medul·la òssia d’alguns dels participants en dos moments diferents i també es van prendre mostres d’onze persones que no havien passat la malaltia.

Com s’esperava, els nivells d’anticossos en la sang dels participants van disminuir ràpidament en els primers mesos després de la infecció i després, en la seva majoria, es van estabilitzar amb alguns anticossos detectables fins i tot onze mesos després de la infecció.