El 7,7% dels catalans que treballen viuen en situació de pobresa

El 7,7% dels catalans que tenen un contracte laboral viuen per sota del llindar de la pobresa. La xifra està per sota de la mitjana estatal, que és del 13,7%, segons l’informe ‘Pobresa laboral: quan treballar no és suficient per arribar a final de mes‘ d’Oxfam Intermón. L’informe revela que els sectors més afectats per la pobresa laboral són l’agricultura i el treball de la llar, on tres de cada deu persones viuen en la pobresa tot i tenir feina. Sectors com l’hostaleria i la construcció també tenen aquest problema, que afecta dues de cada deu persones contractades. L’informe diu també que un de cada quatre autònoms i de les contractades a temps parcial pateixen pobresa laboral.

La situació empitjora entre les persones nascudes fora de la Unió Europea (UE): un 30% estan en situació de pobresa laboral. De fet, és el país d’origen la característica demogràfica que té més pes a l’hora d’explicar quines persones es veuen més afectades per la pobresa laboral.

Per comunitats, Andalusia és la que té una taxa de pobresa laboral més alta, un 19,4%; seguida d’Extremadura (17,2%) i Castella la Manxa (15,4%). A l’altra banda hi ha Navarra (6,3%), País Basc (6,6%) i Madrid (7%).

L’informe constata que és més probable patir pobresa laboral a les comunitats del sud i del llevant peninsular o a Canàries. Afegeix que a Espanya hi ha dues bretxes de desigualtat territorial: del camp a la ciutat i els desequilibris existents entre el centre i el nord peninsular i la resta de la península.

Oxfam Intermón afirma que tot i la creació d’ocupació, el sistema productiu i el model econòmic espanyol continuen generant llocs de treball de baixa qualitat. La conseqüència d’això, segons l’organització, és que tenir una feina ja no garanteix arribar a final de mes en condicions dignes. A més, l’encariment de l’habitatge i dels serveis bàsics ha agreujat encara més el problema. Les llars en situació de pobresa laboral destinen entre el 67% i el 79% dels ingressos al pagament de l’habitatge i els serveis bàsics.

D’altra banda quatre de cada deu famílies amb tres menors a càrrec o més i tres de cada deu llars monoparentals (el 75% amb una dona com a referent) es troben en pobresa laboral.

Efectes emocionals

Oxfam Intermón apunta que més enllà de les implicacions econòmiques, aquesta situació deixa “una profunda empremta emocional” ja que aquestes persones es veuen obligades a viure per treballar, han de destinar el sou íntegre a despeses bàsiques i renunciar a qualsevol forma de lleure. “Veiem l’esgotament i la desesperança dels que, tot i tenir feina, no poden avançar econòmica ni gaudir d’una vida digna”, afirma el responsable de polítiques de protecció social i ocupació de l’organització, Alejandro García-Gil.

Més de la meitat de les llars en pobresa laboral han hagut de renunciar a serveis de salut essencials com ara tractaments dentals, ulleres o seguiment psicològic, a causa de la manca de diners.

Davant d’aquesta realitat, l’organització ha reclamat que es creï ocupació de qualitat, que hi hagi una protecció social més àmplia i es reformi el sistema de prestacions, de manera que les famílies més vulnerables no quedin desprotegides.