Un any de l’amnistia: Illa exigeix la seva aplicació efectiva i els partits demanen responsabilitats

Un any després de la seva aprovació al Congrés, la llei d’amnistia segueix sense ser aplicada als principals implicats en l’1-O. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha aprofitat una roda de premsa a Kobe (Japó) per reiterar la seva reclamació perquè la norma es faci efectiva immediatament. Illa ha lamentat que, malgrat la seva aprovació, encara no s’hagi implementat, tot subratllant que “m’agradaria que no hagués passat tot un any”. El president ha defensat que es tracta d’una “bona llei”, tot i les crítiques de l’oposició i certs sectors judicials, i ha acusat els que neguen la seva aplicació d'”ignorants” davant una realitat política que, segons ell, ja ha estat reconeguda pel Congrés.

El líder del PSC ha recordat que la llei va ser aprovada amb una “àmplia majoria parlamentària” i que va ser un pas important per a la recuperació de la “normalitat institucional i política” de Catalunya. Illa ha volgut deixar clar que, tot i les decisions judicials que han endarrerit la seva aplicació, continua respectant el poder judicial però exigeix també respecte per les decisions del poder legislatiu.

Crítiques a la inacció judicial

Els partits independentistes no han dubtat a assenyalar la responsabilitat dels jutges en aquest retard. Junts i ERC han acusat el poder judicial de bloquejar la norma, una situació que l’Eurodiputat dels Comuns Jaume Asens ha definit com un “incompliment flagrant” de la llei. Asens ha mostrat esperança en una resolució favorable del Tribunal Constitucional a finals de juny, tot i que no descarta possibles obstruccions per part del Tribunal Suprem, que manté vigents les ordres de detenció contra alguns dels exiliats, com Carles Puigdemont i Toni Comín.

Per la seva banda, el secretari general de Junts, Jordi Turull, ha qualificat la llei d’amnistia com una “molt bona llei” que reconeix “la repressió que no hauria d’haver passat”. No obstant això, ha alertat que una part de la cúpula judicial segueix resistint-se a aplicar-la i que els tribunals europeus acabaran “posant les coses en el seu lloc”. La mateixa línia ha seguit el portaveu d’ERC, Gabriel Rufián, qui ha lamentat el “fracàs judicial” i ha instat a una reforma profunda del sistema judicial per evitar “que els Marchenas i Peinados continuïn actuant com si fossin per sobre de la llei”.

Desacords polítics profunds

L’amnistia ha generat un gran debat polític, amb unes línies de divisió ben marcades. Els partits de l’esquerra i l’independentisme la consideren un avenç per a la reconciliació política i institucional a Catalunya, mentre que l’oposició acusa el govern espanyol de “corrupció política” i de cedir a les exigències dels independentistes per mantenir-se al poder. El líder de Vox a Catalunya, Ignacio Garriga, ha qualificat l’amnistia com “l’acte més gran de corrupció política” de la història recent, assegurant que Sánchez va acceptar la norma a canvi de vots per mantenir-se a la Moncloa.

En la mateixa línia, el secretari general del PPC, Santi Rodríguez, ha criticat la llei per premiar aquells que han estat implicats en delictes de malversació de fons públics, una postura que considera “un mal exemple per a la societat”.

L’ombra del Tribunal Constitucional

El debat sobre l’amnistia no es limita només a les esferes polítiques, sinó que també ha fet aparèixer la figura del Tribunal Constitucional, que té previst abordar la qüestió a finals de juny. Els partits de l’independentisme confien en què el TC garantirà l’aplicació de la llei, mentre que l’oposició tem que la justícia europea intervingui abans d’una resolució definitiva.

A mesura que s’acosta el primer aniversari de l’amnistia, les tensions entre els diferents poders de l’Estat i les diferents forces polítiques es mantenen al màxim. La seva aplicació efectiva es continua debatent a tots els nivells, amb la vista posada en les futures decisions del Tribunal Constitucional i la possible intervenció de les instàncies judicials europees.