Marta Madrenas ha guanyat les eleccions a Girona al capdavant de Junts per Catalunya. Madrenas ha aconseguit nou regidors, un menys dels que va treure Carles Puigdemont fa quatre anys, en un ajuntament que ha passat de 25 a 27 cadires, perquè la ciutat ha passat dels 100.000 ciutadans. Madrenas ha aconseguit el 30,96% dels suports, el que suposa 13.435 vots per davant de la coalició Guanyem Girona liderada per Lluc Salellas que s’ha emportat el 19,15% dels sufragis. D’aquesta manera Salellas millora en dos regidors els aconseguits fa quatre anys i passa a ser segona força al consistori. Això sí, ho serà amb el mateix nombre d’edils que el PSC, liderat per Sílvia Paneque. La socialista suma dos regidors més al ple i s’emporta el 18,71% del total dels suports.
Esquerra manté les quatre cadires al consistori que ja tenia, però ho farà amb l’exsenador Quim Ayats al capdavant, que substitueix Maria Mercè Roca, que ha donat suport explícit a Guanyem Girona. Ciutadans és la formació que tanca el plenari mantenint els dos regidors que ja tenia, però ho farà amb Daniel Pamplona, el jove politòleg al capdavant. La notícia, però, està l’absència del PP al consistori. Una absència destacada, ja que és la primera vegada des de la recuperació de la democràcia que els populars no tindran cap regidor al ple de l’ajuntament. Concepció Veray ha estat l’encarregada de representar els conservadors els últims quatre anys.
Tot plegat en unes eleccions que han deixat una alta participació. En concret, ha estat del 65,10%, gairebé deu punts més que fa quatre anys.
A les municipals del 2015, per segona vegada CiU es va tornar a imposar a les urnes a Girona ciutat. La candidatura que encapçalava Carles Puigdemont va ser la llista més votada i va obtenir deu regidors. Els republicans, que al 2011 es van quedar sense representació, van recuperar empenta i ERC-MES va quedar segona força, amb quatre regidors. Els mateixos que van obtenir la CUP i el PSC. Els comicis d’aquell maig també van suposar l’entrada de Cs al consistori (amb dos regidors) i van deixar el PPC amb tan sols una cadira de les 25 que hi havia al ple.
El mandat que ara es tanca a Girona s’ha vist fortament marcat pel procés sobiranista. Mig any després de començar a governar en minoria, Carles Puigdemont es convertia en el 130è president de la Generalitat de Catalunya. Això obria una pugna interna a CiU, que va desembocar en un mandat fugaç d’Albert Ballesta i va acabar instaurant la sociovergència al consistori. Ara, amb Marta Madrenas com a alcaldessa.
El pacte amb els socialistes, però, va durar tan sols un any i mig. Es va trencar el 27 d’octubre del 2017, just després que el Parlament aprovés la Declaració d’Independència i un dia abans que l’Estat apliqués el 155. Des d’aleshores, Madrenas ha governat en minoria.
Aquest 26-M, els votants gironins han pogut escollir entre deu candidatures. A banda de les que ja tenen representació a l’Ajuntament, també s’han presentat als comicis Girona-En Comú Podem, el Partit Animalista-Pacma, el Bloc Sobiranista Català i Vox, cap d’ells han aconseguit representació.
