Amb motiu dels 30 anys d’explotació, el CAT ha encarregat un estudi que subratlla la incidència del Consorci en l’impuls turístic i industrial de la demarcació. El treball el signen el catedràtic del Departament d’Economia de la URV, Juan Antonio Duro, i els professors titulars del Departament d’Economia Miquel Àngel Bové, Mónica Martín i Francisco Javier Ponce, tots ells dins el Grup de Recerca en Indústria i Territori (GRIT).
L’estudi fixa la incidència econòmica del CAT a partir de la seva pròpia xifra de negoci, el valor afegit brut i els possibles efectes multiplicadors associats. En aquest sentit, les dades indiquen que el valor final de la producció va arribar l’any 2017 a significar uns 28 MEUR, l’equivalent a un 0,5% del PIB industrial de la demarcació. En termes bruts els subministraments del CAT es relacionarien amb 666.000 habitants -el 84% de la població total provincial- i uns 14.700 MEUR bruts afectats, el 75% del PIB.
Dependència en el turisme
El grau de dependència de la demanda turística en relació al subministrament del Consorci és molt important. Per exemple, segons les estimacions realitzades a través de l’estudi, el 92% de les places hoteleres de la Costa Daurada es veurien afectades, així com el 52% de les places hoteleres a les Terres de l’Ebre. Aquest índex s’enfilaria al 90% si només es tenen en compte municipis del litoral com Sant Carles de la Ràpita, l’Ametlla de Mar o l’Ampolla. En conjunt, 2,7 milions de turistes i 9,9 milions de pernoctacions hoteleres se’n veuen beneficiades.
Segons el catedràtic Juan Antonio Duro el turisme a la Costa Daurada sense l’aigua provinent del minitransvasament de l’Ebre seria “molt menor” i no hauria pogut suportar el creixement que ha protagonitzat. Cal tenir en compte que els turistes demanden el doble d’aigua que els residents, aproximadament uns 500 litres diaris per pernoctació, segons ha apuntat el professor d’Economia Miquel Àngel Bové, qui ha posat en valor la “dependència” dels municipis costaners –també els ebrencs.
Factor de competitivitat industrial
En l’àmbit industrial, l’estudi assenyala que la garantia de subministrament d’aigua per part del CAT esdevé un factor de competitivitat associat al territori. En aquest sentit, el pes de les empreses consorciades en termes de generació de PIB territorial és del 31% al Camp i del 2,5% a l’Ebre, mentre que en termes d’ocupació industrial la incidència es queda en el 22% i el 2,3%, respectivament.
Aposta per l’estalvi i l’eficiència
Els autors de l’estudi apunten que, en un context on la sostenibilitat ha esdevingut un eix central, cal seguir aplicant els patrons d’estalvi i d’eficiència en matèria d’aigua. Això ja es dona amb claredat en les empreses -que cada cop més s’abasteixen d’aigua reciclada en detriment de la concessió del CAT-, però cal que s’impulsi també des dels municipis, més i tot si fructifiquen nous projectes turístics com Hard Rock, segons ha apuntat Duro.
A més, el catedràtic en Economia ha afegit que la relació entre el consum de recursos i el creixement del PIB i de la població ha de tendir al desacoblament, és a dir, a trencar la correlació existent fins ara. Alhora, l’informe aposta per continuar adaptant la reserva d’aigua concessionada del CAT en la mesura que els consorciats ampliïn l’estalvi.
L’any passat es va consumir un 5,8% menys d’aigua del minitransvasament de l’Ebre al Camp de Tarragona. Els ajuntaments van mantenir un consum similar al de 2017, de 45,17 hectòmetres cúbics. La reducció va arribar sobretot per la davallada d’aigua subministrada a la indústria –de 30,64 hectòmetres cúbics es va passar a 26,22, un 14,43% menys que fa dos anys.
Impacte a les Terres de l’Ebre
L’estudi també recull la incidència econòmica del CAT a les Terres de l’Ebre. En primer lloc, té en compte les inversions del CAT territorialitzables, que des del 2006 han significat uns 45,7 MEUR. Pel que fa al cànon amb destí a les Comunitats de Regants del marge dret i esquerre del riu Ebre -un cànon que paguen els consorciats per fer ús del canal i contribuir al seu manteniment-, la xifra desemborsada des del 1989 seria d’uns 92,2 milions.
En tercer lloc, la xifra d’inversions a les Terres de l’Ebre associades al Cànon de Derivació –que es paga a les administracions hidràuliques de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre i l’Agència Catalana de l’Aigua- des de 1989 fins a l’actualitat haurien estat de 163,47 MEUR. La suma dels tres factors situa l’impacte en uns 9,8 MEUR si es té en compte la mitjana anual del període 2014-2017 –l’equivalent a un 5,3% de la inversió industrial estimada a les Terres de l’Ebre.
