Una dona que afirma ser la “néta secreta” de Lluís Companys inicia els tràmits per canviar-se el cognom

Les peces del trencaclosques van començar a encaixar fa cinc anys quan Capdevila va patir dos ictus i Jiménez, deprimida per l’estat de salut de la seva mare i sense saber com ajudar-la, va recordar que en morir, la seva tieta àvia li havia deixat una caixa “vella i lletja” plena de papers que mai havia mirat. “Vaig posar-me a remenar documents i allà vaig descobrir el secret que tan bé ens havien amagat”, comenta.

Entre els papers hi havia correspondència de la seva tieta àvia amb diverses amigues, però també dues cartes reveladores que estarien signades per l’expresident Lluís Companys i pel xofer d’aquest. “Vaig descobrir que ell era el meu avi i que la meva tieta àvia en realitat era la meva àvia”, detalla.

Jiménez afirma que quan Companys s’estava separant de la seva primera muller va conèixer una jove de Manresa anomenada Maria Antonia Bernardó i van tenir una relació. “Van coincidir en un dels mítings que ell feia a la ciutat i de seguida van veure que tenien moltes coses en comú, ella era una dona amb estudis de comptabilitat, sabia parlar diversos idiomes i tots dos eren maçons”, afirma.

Sempre segons la seva versió, fruit d’aquella relació, la jove que també estava separada del seu marit va quedar embarassada d’una nena, la Montserrat Capdevila. “Tenir una filla sense marit en aquella època no estava ben vist i ella ho va voler tapar”, explica Jiménez, que afegeix que de les cartes es desprèn que Companys i Bernardó van decidir que la nena la criés la germanastra d’ella i el seu marit. “Ell va donar-los 100.000 pessetes perquè a la petita no li faltés de res, però aquests diners van esfumar-se”, lamenta.

Segons Jiménez, durant els primers anys de vida de Montserrat Capdevila, Companys l’hauria visitat diverses vegades: “La mare em deia que un senyor ben vestit i amb sabates negres i blanques l’anava a veure quan era una nena”, recorda Jiménez. Quan la seva mare es va fer gran i es va casar, el tiet que li va fer de pare va donar-li com a dot el que havia quedat d’aquelles 100.000 pessetes: “Eren 1.365 pessetes que van ser confiscades durant el franquisme”, relata Jiménez que explica que aquest fet va marcar Montserrat Capdevila, que va entrar a formar part de l’Agrupació de Perjudicats per la Confiscació del Govern Franquista (Apigf).

En descobrir la història l’any 2013, la Lídia i la seva mare, que ja estava molt delicada de salut, van fer analitzar les cartes que l’expresident hauria escrit a Maria Antònia Bernardó i van certificar tot el material davant un notari.

Jiménez també afirma que van donar compte a diverses personalitats polítiques. De fet, revela que l’any passat el Govern va entregar-li a ella i a la seva mare la còpia original del document que acredita la nul·litat del judici que va condemnar a mort a Companys l’any 1940.

Fonts del departament de Justícia han explicat a l’ACN que no tenen constància d’aquest fet i han remarcat que properament el president Quim Torra entregarà aquest document al net legítim de Companys.

La passada primavera, Jiménez i la seva mare van iniciar els tràmits davant el registre civil de Granollers per reclamar el canvi de cognom d’ambdues. Comenta que la seva voluntat és completar el “reconeixement” a la seva mare i es mostra convençuda que “no farà falta exhumar el cadàver gràcies a la gran quantitat de documentació” de què disposa. “La finalitat és que tingui el cognom que li pertoca, no volem cap herència ni res més que això”, comenta Jiménez que recorda que la seva mare sempre deia que ell ja li va deixar una herència: aquelles 100.000 pessetes que després van formar part de la memòria històrica.