Surt a la venda una enciclopèdia del món casteller

Una nova enciclopèdia recull tota la informació actualitzada sobre el món dels castells. Si bé s’han escrit nombrosos llibres de temàtica castellera, és el primer cop que s’edita un manual tan rigorós i exhaustiu com a eina de consulta de lectura gairebé obligatòria per als aficionats del fenomen casteller. “Enciclopèdia castellera”, editada per Cossetània Edicions, s’adreça a castellers i entesos, però sense deixar de banda els neòfits. La idea és fer-ne un total de sis volums. De moment s’han publicat els dos primers, centrats en la història del fet casteller -amb una tirada de 1.500 exemplars de cada volum. Inclouen moltes fotografies emblemàtiques i també documents inèdits. Al llarg dels anys 2018 i 2019 està previst que es publiquin la resta d’exemplars de l’obra, dirigida pel filòleg i periodista casteller Xavier Brotons. Hi participen els principals especialistes en cada apartat. “Les seves aportacions són el principal actiu de l’obra; hi havia una mancança bibliogràfica i ara era el moment idoni per publicar-la ja que els seus castells viuen el millor moment d’èxit de tota la seva història”, diu Brotons, en una entrevista a l’ACN.

Un rebut de l’any 1791 per la compra de roba per als castellers és una de les petites joies històriques, fins ara inèdites, que recull l'”Enciclopèdia castellera” -si bé també se’n feia ressò un llibre d’Àlex Cervelló, un dels col·laboradors en l’enciclopèdia. El valor del document radica en què parla de ‘Noys de Castells’, el primer cop que s’empra aquest terme -fins aleshores se’ls definia com a balls de valencians. També inclou les fotografies més antigues que es conserven de construccions castelleres, amb certes diferències als d’ara.

Els dos primers números de l’enciclopèdia concentren tota la història castellera. El primer volum, de 272 pàgines, comprèn des dels antecedents fins al 1939 -amb la participació dels estudiosos Jordi Bertran, Joan Bofarull, Jordi Castañeda, Pere Ferrando i Xavier Güell-, i el segon, de 304 pàgines, del 1939 a l’era actual -hi escriuren Cervelló i també Eloi Miralles, Josep Bargalló, Santi Terraza, Joan Beumala i Jordi Suriñach. En aquests primers exemplars també hi participen el ja esmentat Àlex Cervelló i el mateix Brotons.

Malgrat que en l’autoria ara només s’aprecia presència masculina, Brotons assegura que en els pròxims volums alguns articles seran escrits per dones. Està previst que el tercer volum, ja en marxa, tracti de la ciència i la tècnica que envolta els castells, el quart se centri en el vessant antropològic i sociològic, i els dos darrers tractin sobre la projecció exterior, la internacionalització i l’art vinculat als castells. La voluntat és de recopilar i actualitzar tota la informació sobre els castells i esdevenir una obra de referència.

L’antecedent de l’enciclopèdia

Malgrat cobrir un buit editorial, Brotons reconeix que no es pot passar per alt l’existència d’un “precedent”. Es refereix a “Món Casteller”, una obra en dos volums que va fer el fotògraf i historiador Pere Català i Roca, gran estudiós i apassionat dels castells. Però malgrat la pretensió d’esdevenir una obra de síntesi, va tenir l’infortuni de deixar-se de publicar l’any 1981, just quan arrencava la segona època daurada del fet casteller. “I del 1981 cap aquí hi ha hagut molta recerca i sabem moltes més coses”, destaca Brotons.

De fet, l’enciclopèdia cita molt sovint aquesta obra de consulta imprescindible de Català i Roca. A Brotons no li preocupa especialment que el format d’enciclopèdia pugui veure caducar determinades informacions. Diu que sempre queda l’opció d’ampliar l’obra amb annexes. A més, l’editorial, amb qui Brotons ha col·laborat en altres col·leccions, estudia engegar un web casteller per actualitzar continguts. Properament es faran presentacions de l'”Enciclopèdia castellera”, que sortirà a la venda a un preu de 38,50 euros el volum.

Redacció

La Ciutat és un diari de proximitat que cobreix tota l'actualitat local de les poblacions de Barcelona, Tarragona, Lleida, Terres de l'Ebre, Baix Gaià, Baix Penedès i Reus.