Surt un estudi sobre l’abast i els riscos de l’expansió del cranc blau al Delta de l’Ebre

Ara bé, des dels Agents Rurals ja avisen que caldrà adaptar-se i conviure amb el cranc blau, com ha passat amb altres espècies. A la llarga, quan apareix una espècie forana, es produeix un reequilibri natural en el moment que les espècies autòctones i els possibles depredadors comencen a aprofitar-les. Un exemple que ha posat Garcia dins del propi territori és el del cranc americà, que comparteix actualment “un règim de convivència” amb el cranc autòcton, compta amb diverses espècies d’ocells que se’ls mengen –també ho fa la llúdriga, segons la zona-, i s’han establert pràctiques a nivell humà per conviure amb la seva presència i amb els danys que causa, en concret, al cultiu d’arròs.

Per la seva banda, entitats ecologistes com SEO Bird/Life, adverteixen que els efectes biològics del crustaci blau ja són “evidents” i es mostren preocupats per la seva ràpida expansió en zones amb salinitats molt baixes, com és el cas de les zona de les Olles, al Delta. Els ecologistes reclamen l’avaluació que prepara el Departament i consideren que només amb algunes autoritzacions de comercialització no s’aturarà l’expansió del cranc blau ja que consideren que el crustaci busca nous espais, probablement per una sobrepoblació a la zona marítima de les badies deltaiques.