Rubén Viñuales: “Llevant té un dèficit d’equipaments brutal”

Les eleccions municipals són a tocar. Per un costat, la majoria de partits que hi concorren ultimen les seves llistes i programes electorals, mentre que per l’altre els governs municipals tanquen els darrers temes pendents. En parlem amb el candidat dels socialistes a Tarragona, Rubén Viñuales, per conèixer el seu posicionament en qüestions com la cessió de carreteres o el contracte de la brossa i parlar dels nous fitxatges per a les llistes del PSC.

 

Finalment, s’ha arribat a un acord de pressupostos amb el Govern de la Generalitat. Com valora el poder de negociació que té actualment el PSC al Parlament i els acords?
No ho veuria com un tema de poder, sinó de pensar per Catalunya. Estic profundament orgullós que hàgim pogut arribar a un pacte, que és bo per Catalunya i Tarragona. Tenim cert pes perquè vam guanyar les eleccions i és el govern amb la minoria més petita de la història. Era lògic que havien de pactar, però no enteníem els missatges de fa uns mesos que deien que “amb el PSC res”. Al final, amb el PSC sí. Continuarem sent una oposició constructiva.

 

El PSC votarà a favor d’uns pressupostos que inverteixen diners en la posada en marxa del projecte a la Ciutat Residencial, però alhora hi estan en contra.
Ho he dit clarament: no hi estic a favor. És una partida per la redacció del projecte. Que redactin el que vulguin. Si volen perdre aquests diners, que els perdin. No serà el primer projecte que es redacta i no s’executa. Soc advocat també d’estrangeria, he sigut professor de dret d’estrangeria, he estat advocat de la Creu Roja i assessoro ONGs que afavoreixen la inserció de menors no acompanyats. Crec que no soc sospitós de cap mena d’adjectiu que el senyor Ricomà ha intentat atribuir-me. No estic a favor d’un macrocentre perquè és dolent pels nois i noies. Tots recomanen que són millors els pisos tutelats i això és més car. Aquí és on té el problema la Generalitat. On visc hi ha un d’aquests pisos i estic encantat. El qüestió és que la Generalitat vol aconseguir uns fons europeus i no sap com.

 

La partida va estar dins de la negociació dels pressupostos?
No, perquè no hi ha cap inversió. Vam parlar de l’Institut de l’Arrabassada, el milió d’euros per a la renaturalització de la Riera a la Mora, de la Ciutat de la Justícia, l’Escola Ponent, el CAP de la Granja i dos milions d’euros pel tema de Muralles.

 

L’alcalde Ricomà diu que és un projecte irreversible.
La Residencial es va fer amb una finalitat turística-familiar i seria un bon destí, però també es necessiten equipaments públics. Llevant no té equipaments públics, hi ha un dèficit brutal. L’alcalde Recasens va voler compensar la ciutat fent equipaments a Ponent perquè la gent del centre hagués d’anar-hi i tenir una ciutat més justa. És la nostra vocació. Llevant en té tan pocs que la Mora–Tamarit es vol separar. Tot és reversible en aquesta vida.

 

En el cas dels pressupostos municipals no es va arribar a cap acord amb ERC. Què va fallar?
Per fer els pressupostos de la Generalitat hi ha hagut unes 30 reunions bilaterals amb polítics i tècnics. Amb l’Ajuntament de Tarragona, 0. Això no és voluntat de pactar. El que volen són socis més fàcils i els han trobat per 30 cèntims. No són uns bons pressupostos, no ajuden a transformar la ciutat i no busquen un model productiu que ens permeti redistribuir la riquesa. No han fet res en quatre anys.

 

El contracte de la brossa és el gran tema en aquest final de mandat. Quina diagnosi fa el PSC de la situació?
La supèrbia en política és molt mala consellera. No tinc ni idea de gairebé res, però intento assessorar-me de la gent que en sap. Posaré un exemple: Vull reformar la cuina de casa i poso 10.000 euros. No està malament. Però alhora dic que ha de ser marbre de Carrara, aixeteria d’or i l’aigua ha de treure llumetes. Aleshores, em diries que amb 10.000 euros això no es pot fer i que lo de les llumetes no existeix. És el que han fet amb l’hidrogen i altres temes del contracte. Les empreses perdien diners. A més, primer asseguraven el 8% de la pujada dels salaris als treballadors i després el Fortuny va reconèixer a plenari que ho hauria d’acabar negociant l’empresa amb els treballadors. Hi ha maneres d’assegurar aquests beneficis dels treballadors. Són un govern molt poc d’esquerres.

 

 

En una anterior entrevista l’octubre de 2022 ressaltava la feina dels tècnics en aquest contracte. Ha canviat d’opinió?
No. Hi ha molts lots diferents i els que estaven fins aquell moment estaven bé. El problema són les exigències tècniques, que venen després. Ens van donar uns 1.000 folis amb cinc dies d’antelació. El tema de quantificar les inversions és un treball posterior i és on ens la van colar a tots. A nosaltres, als treballadors i a les empreses. Les mateixes empreses van haver d’estudiar tot el plec per dir que era inviable. Amb els autobusos ha passat el mateix. Només s’ha presentat una empresa per sobre del preu per dir que no es pot complir. A més, la major productora mundial d’hidrogen ho ha impugnat per possible incompliment. Si això és bona gestió…

 

Abans comentava que el govern era molt poc d’esquerres. A què es refereix concretament?
No han apujat els impostos que afecten de manera progressiva, sinó les taxes de la brossa, el bitllet de l’autobús o l’aigua. Venia de reunir-me amb un sindicat i ens han dit que mai s’havien retallat tants drets als treballadors de l’Ajuntament com amb aquest govern.

 

Han posat exemples?
Plusos de productivitat, per conducció, etc. També van pactar una pujada per la valoració de llocs de treball començant des de baix, però van posar l’apunt que es pagarien quan s’haguessin fet totes les revaloritzacions. Aleshores, no s’ha pagat ni un duro. No em sembla massa d’esquerres.

 

Un altre xoc del PSC amb el Govern de Ricomà és el del traspàs de les carreteres. Han pogut parlar amb els seus companys del Govern de l’Estat sobre la qüestió?
Són 20 km de carretera que són titularitat estatal. L’Estat et dona aquestes carreteres perquè ara són vies urbanes i et compensa fent unes obres. El que es va negociar amb Ballesteros és que a més ens pagaven 6 milions d’euros i ens feien la humanització de la via. La més significativa seria des de la Via Augusta fins a Altafulla amb carril bici, enllumenat, voreres… Ens ho fan ells i uneix la ciutat. L’únic que et diu l’Estat és que has de signar un conveni on tu te’n facis càrrec del manteniment, com de qualsevol carrer de Tarragona. Això no ho volia signar l’Ajuntament. A més, surt en Puig a dir mentides al Diari. És com a mínim indigne. No tot val en política per fer mal i has d’aprofitar l’oportunitat. Si hi ha coses bones de la Generalitat, ho dic. No em fa vergonya dir-ho. El secretari d’Estat diu que mai havia vist una actitud com aquesta d’un Ajuntament.

 

Hi ha hagut falta de comunicació?
És tan fàcil comunicar al Ministeri que vull canviar una clàusula com enviar-ho a un mitjà. De fet, és més fàcil. Que no ens prenguin per tontos.

 

Com es troba l’estat del programa electoral després de la Convenció Municipal de fa poques setmanes?
L’estem acabant de perfilar. Volem un programa que sigui un compromís amb Tarragona. Les persones d’aquella convenció no van ser fortuïtes amb gent com Jordi Hereu, Antonio Balmón o Raquel Sánchez. A la Ministra de Transport li vaig dir que, si no posem les mercaderies en transport ferroviari per interior, estem hipotecats. Obrir Tarragona al mar és una de les meves obsessions i la idea és també apropar el tren a les persones. Tenim el seu compromís.

 

Quins consells li va donar Balmón per a vertebrar una àrea metropolitana tarragonina?
Li vam demanar fins i tot un informe sobre el tema. Ens va dir que teníem la massa de persones suficient i que havíem de començar pel tema del transport. No és lògic que algú de Barcelona ens digui com hem de fer el nostre transport, s’ha de conèixer el territori. A més, ens va dir que no ens calia crear un nou ens administratiu. Només existeix l’AMB a Espanya i no volem crear més filtres administratius i despesa.

 

 

Com s’hauria de gestionar aleshores?
Mancomunant. SIRUSA és un exemple. El que hem de tenir és aquest fòrum de debat amb poder decisori. D’altra banda, totes les empreses municipals de transport són deficitàries. Si fem metropolitar el transport, la Generalitat et paga una part. A tots ens interessa. També podem pensar de manera més lògica i eficient els recursos.

 

Ha incorporat Montse Adan com a número dos. Què aporta la seva figura?
Un dels problemes que tenim a Tarragona és que no ens coneix ningú fora. Salou ho coneix tothom. Tenim un gran producte, però el màrqueting és horrorós. La Montse pot ser la nostra directora de màrqueting de la marca Tarragona. El mateix que ha fet amb el Port. És una ambaixadora espectacular, entusiasme, modernitat, bona treballadora i estima Tarragona una barbaritat. Hem fet un tros de fitxatge.

 

També sona Sònia Orts. Existeixen negociacions?
Necessitem perfils molt diferents i la Sònia és una persona més que vàlida. Tenim uns processos, temps per decidir la llista i no puc negar que em sembla una persona de fermes conviccions.

 

Li agradaria que hi fos?
A mi sí.

 

Amb aquesta incorporació de persones de fora de l’òrbita del PSC, s’està desplaçant l’eix ideològic del partit?
No em parles de Berni, de la Sandra o del Nacho. Parlem de dues persones d’una llista de 27. Sempre he dit que soc socialdemòcrata i he actuat en conseqüència. Aquest partit té més de 40 anys d’història a Catalunya i està arrelat al PSOE, que té més d’un segle. Les persones anem i venim, però el projecte continua. No em diguis amb qui, sinó el què. Som un projecte socialdemòcrata.

 

Quins seran els eixos d’aquest projecte?
Tarragona és una ciutat sense model. Hem de generar riquesa amb activitat econòmica i hem d’aplicar les quatre Ts: tecnologia, talent, turisme i Tarragona. Som una ciutat amb qualitat de vida i al costat de Barcelona, que pot atraure treballadors. En turisme, Salou no és el nostre model. Volem turistes amb poder adquisitiu alt perquè s’hi gastin diners i generin llocs de treball. No tothom és físic nuclear. La gent que no té grans carreres té tot el dret a viure i treballar a Tarragona.

A nivell urbanístic, tenim el gran projecte del Ponent Verd per dignificar la zona de Campclar i Bonavista. A més, l’Horta Gran ha de ser un gran parc que ens uneixi. Quan CLH decideixi marxar ens permetrà pensar també el polígon francolí com un 22@, més de serveis. A més, Tarragona ha de créixer. Hem perdut més de 1.000 habitants i l’entorn creix. Per això, volem construir habitatge públic i el PP10 ens dona la possibilitat de construir més de 400 habitatges de protecció oficial. En transport, volem pàrquings dissuassius connectats amb busos llançadora, un pàrquing al Roqueral per buidar la Part Alta i un bus comercial que vagi de l’Eroski al balcó gratuïtament per la gent que va a comprar. Finalment, la ciutat ha de ser més maca. La jardineria és millorable  i la neteja és la primera preocupació dels tarragonins.