Es troben dues peces d’època romana d’alt valor pel seu material i pel que significa. S’han trobat mentre es duen a terme els treballs arqueològics a l’antic solar de la caserna de la guàrdia civil. Es tracta de dues peces escultòriques en bronze en forma de cap d’èquid -mula probablement- que es van descobrir fa un parell de mesos, i que tot i que són de petites dimensions -uns 12-13cm- són de màxima rellevància.
Aquests elements formaven part d’un llit, concretament d’un lectus tricliniaris, un llit emprat en els fastuosos banquets dels romans. L’estructura portant en fusta d’aquests llits es caracteritzava per un o dos respatllers als extrems en forma de coixí ondulat, denominats fulcra i una armadura rectangular formada per travessers de fusta connectats a una graella de llistons o tires de cuir que sustentaven el matalàs i els coixins. Al seu torn, les quatre potes anaven acoblades als quatre travessers del llit. La decoració d’aquests fulcra era acurada i seguia la silueta del respatller amb una estructura de bronze, d’on corresponen aquests caps de cavall, que formarien part d’una peça més gran, que no s’ha conservat.
Principals característiques
El bon estat de conservació de totes dues peces és molt rellevant, destacant la presència de damasquinats d’argent i diversos elements acoblats; així com la gran qualitat tècnica i artística dels objectes, el seu realisme i refinament. Les peces, que són buides, van ser realitzades a partir del procediment de la cera perduda.
Els dos extrems de fulcra estan configurats com dos caps d’èquid, segurament de mula en una actitud dinàmica. Ambdós animals giren bruscament el cap, cap a un costat, fet que fa moure els pèls de la crinera. Presenten la boca oberta, els ulls oberts , els narius dilatats i les llargarudes orelles plegades cap enrere.
A nivell general, les temàtiques elegides per decorar els fulcra es refereixen al déu Dionís i a la seva comitiva. En la iconografia dionisíaca, tant els sàtirs com Silè o el mateix Dionís apareixen cavalcant mules. La mula era considerada com un animal al marge de la civilització, amb comportaments sexuals estranys i de naturalesa bastarda i juganera, fet que lligava molt bé amb l’ambient dionisíac.
Datació
La gran majoria d’aquests objectes s’inspiren en el sumptuós i refinat mobiliari hel·lenístic i es daten àmpliament entre els segle II aC i el segle I dC. En el món romà destaquen els exemplars recuperats a la zona vesuviana (Casa de Menandre, casa de C. Vibius Italicus). Altres fulcra en bronze han estat localitzats a Amiternum i a Chieti en tombes datades a finals del segle I aC, principis del segle I dC.
El lloc de la troballa
Aquests objectes excepcionals han estat recuperats durant l’excavació arqueològica efectuada en el solar del carrer López Peláez, punt on s’alçava la caserna de la guàrdia civil i on han iniciat les obres per una construcció de vivendes.
Les peces estaran exposades per al públic en general del 2 al 5 de maig, en horari de 8 a 15h, a l’entrada del Museu d’Història, Casa Castellarnau.
Aquest divendres, el Tinglado 1 del Moll de Costa ha acollit l’acte d’inauguració de l’exposició del 35è aniversari dels Gegants…
La proximitat entre la Setmana Santa i la diada de Sant Jordi han propiciat que la Setmana Medieval de Montblanc…
Aquest matí, al voltant de les deu, s'ha localitzat el cos sense vida d'un home al voltant del camp de…
La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, i l’alcaldessa de Gavà, Gemma Badia, han signat avui el…
Fira Q se celebra els dies 26 i 27 d’abril, de 10 del matí a 9 del vespre, al pavelló…
El centre esportiu LAUEsport ha començat aquest divendres amb les reformes per millorar les condicions climàtiques de les instal·lacions. La…
Esta web utiliza cookies.