Les primeres bruixes d’Europa eren del Pirineu i perseguides pels seus veïns i no per la Inquisició

Castell ha afegit que sovint no es tracta únicament de llegendes o contes per a la mainada, sinó de situacions reals viscudes de primera mà per homes i dones fins ben entrada la dècada de 1940. Situacions que ens parlaven del mal donat, de la mort d’infants i de bestiar, de pedregades destructores, de la fama de bruixa de determinades dones i de l’estigma d’algunes cases o famílies en el marc d’unes comunitats preocupades per l’origen malèfic de les seves desgràcies.

Els acusadors solien ser veïns que en contextos de desgràcies, morts d’infants, bestiar… instaven els poders locals a actuar i aquests, acabaven condemnant per pressió popular. Només amb el fet de tenir l’indici que una dona era sospitosa de ser bruixa, això atorgava crèdit als tribunals locals per poder-la condemnar. Per aquest motiu, moltes dones s’exiliaven a altres territoris.

La recerca situa els últims records de la bruixeria en els anys 50. Al Pirineu encara hi ha gent que hi creu i fins i tot, evita parlar-ne per por. Avui en dia encara hi ha cases que se sap que hi ha hagut bruixes. La mostra cita dos exemples; Casa Rugall de Montrós (Pallars Jussà) i Casa Tomàs d’Andorra.

A l’exposició també es pot consultar un fragment del llibre d”Ordinacions de la Vall d’Àneu’, compilat el 1424. És un text jurídic català més antic que fa referència al ‘delicte de la bruixeria’. En aquest document, es corrobora que les Valls d’Àneu i el Pirineu haurien estat l’escenari de la primera condemna legal del crim de bruixeria en l’àmbit europeu, així com de les primeres persecucions de bruixes i bruixots a inicis del segle XV.

Altres materials que es poden veure a la mostra són amulets de protecció amb una pota de teixó del segle XIX.

La investigació s’ha centrat en el Pirineu i la Plana de Lleida i els resultats han estat molt diferents en aquests dos indrets. Al Pirineu, ha quedat corroborat que és on la bruixeria és molt present i es tracta d’un fenomen endèmic i recurrent; cada 20 o 30 anys hi ha caceres de bruixes i dones condemnades sota el ”delicte de bruixeria”. Mentre que a la Plana de Lleida ha costat trobar gent que es recordi de res. En aquest indret es tracta d’un fenomen epidèmic i moltes vegades, les dones condemnades a la Plana, fugien de la pressió persecutòria que patien a la muntanya.

L’exposició romandrà fins al 7 de maig a l’Ecomuseu d’Esterri d’Àneu i després visitarà els equipaments de la Xarxa de Museus Terres de Lleida. Pensant amb els més petits, compta amb material didàctic, adaptat per a nens i nenes entre 5 i 14 anys. Aquest està concebut a partir dels conceptes que aborda la mostra per oferir una mirada més transversal com la por, la llibertat o la diferència sempre amb un punt de vista d’educació de gènere.