PDE alerta de l’estratègia del govern per efectuar el transvasament de l’Ebre

L’objectiu del Ministeri amb aquestes converses, segons abunda el mateix Tomàs, seria aconseguir un acord al voltant de la interconnexió de les xarxes hidrogràfiques de tot l’Estat sense “tocar ni disminuir la gran quantitats de regadius aprovats als plans hidrològics de conca”. Als tres milions d’hectàrees actuals –una tercera part a la conca de l’Ebre- se’n sumarien 600.000 de noves. D’aquestes, 450.000 corresponen també a l’Ebre. “Mentre fan la pantomima del pacte nacional de l’aigua, el que fan és concretar la liquidació dels rius, augmentar de forma desproporcionada i irracional el nombre ha regadius, incrementant el consum aigua”, sentencia. Uns plantejaments que topen, precisament, amb la realitat de l’actual context de sequera i les previsions d’agreujament dels efectes del canvi climàtic que ja fa temps que llancen els científics. “El debat a l’Estat espanyol és la sequera, la interconnexió de conques i el transvasament de rius excedentaris. Casualment, l’únic riu excedentari jurídicament a la península és l’Ebre. I, mentrestant, no es fan polítiques per salvar el delta de l’Ebre i està morint”, ha insistit. Un esquema que segueix el model de promoure “obra pública, especulació i generar expectatives de creixement a partir de la portada d’aigua al sud-est”.

Sense resposta de García Tejerina

Però, malgrat els intents d’intervenir i incidir en aquest procés, la PDE ha trobat com a úniques respostes la negativa o el silenci del govern espanyol. De fet, a principis d’any van arribar demanar dos cops per escrit un entrevista amb la ministra d’Agricultura, Isabel García Tejerina. Li reclamaven, en aquestes peticions, que clarifiqués la naturalesa del pacte nacional de l’aigua, que aclarís si pensava aplicar les recomanacions comunitàries sobre el delta de l’Ebre i, en cas de no fer-ho, què pensava fer al respecte de la problemàtica del Delta. “No ens han respost aquestes preguntes ni tan sols ens han permès entrevistar-nos amb la ministra per traslladar-l’hi directament. Estem preocupats perquè ens ignoren al territori i a Catalunya”, ha lamentat el mateix portaveu.

Davant el ritme dels esdeveniments, el moviment antitransvasament, centrat ara en la lluita jurídica, es prepara per a un nou cicle de mobilitzacions al carrer. “Ens preocupa que ens caldrà mobilitzar aviat. Va molt ràpid. Cal que la gent de territori estigui fresca i valenta. Es complicarà tot bastant”, anticipa Tomàs. En aquest escenari, i molt possiblement en plena campanya electoral del 21-D –tot i que tampoc es descarta que pugui arribar al gener-, podria acabar fent-se pública la sentència del Tribunal Suprem resolent el contenciós administratiu en contra del Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre presentat pel moviment antitransvasament i l’entitat ecologista Depana, amb el suport de disset ajuntaments ebrencs. El tràmit de conclusions es va tancar ja fa més de tres setmanes i la PDE es prepara, en el cas que finalment no s’accepti, a reforçar la queixa oberta davant la Comissió Europea i traslladar el cas al Tribunal de Luxemburg . “Si –la resposta- és negativa, s’esgota la via jurídica a l’Estat espanyol i s’incorporarà a la via europea. Quan vam presentar la queixa, a Europa ens van dir que era molt important esgotar la via jurídica espanyola i la sentència del Suprem no es pot recórrer”, ha sentenciat.

Desè aniversari del monument al nus

L’entitat, d’altra banda, estudia la possibilitat de fer un acte commemoratiu del desè aniversari del monument al nus –el símbol de la lluita antitransvasament-, situat en una rotonda de la carretera C-12, al límit dels termes entre Tortosa i Roquetes, que homenatja la gent de les Terres de l’Ebre que va sortir als carrers per lluitar en contra del transvasament del riu.