Ordenen investigar les lesions de la Guàrdia Civil a un veí de Sarral durant l’1-O

L’Audiència de Tarragona ha ordenat al jutjat d’instrucció número 2 de Valls que reobri la investigació sobre les lesions denunciades per un veí de Sarral (Conca de Barberà) durant les càrregues de la Guàrdia Civil pel referèndum de l’1 d’octubre. El tribunal considera que el jutjat va arxivar el cas gairebé de forma immediata i sense una causa prou justificada. En aquest sentit, l’Audiència insta la jutgessa a prendre declaració al veí, a estudiar l’informe mèdic de les lesions i a incorporar les gravacions que puguin existir de les càrregues. A més, afegeix que, si s’identifica prou rellevància penal, cal ordenar la identificació de l’agent i citar-lo a declarar com a investigat o denunciat.

El 12 d’abril, el jutjat d’instrucció de Valls va confirmar l’arxivament del cas. L’advocat del denunciant, però, va presentar recurs d’apel·lació a l’Audiència i la fiscalia s’hi va acabar adherint. El lletrat de l’home denunciava “la falta de motivació de la jutgessa” i invocava la vulneració del dret a la tutela judicial efectiva. De fet, l’advocat considerava que hi havia motius de sobres per obrir el procés i ordenar diligències.

En un auto del 25 de setembre, el tribunal de la secció quarta de l’Audiència de Tarragona conclou que la raó esgrimida per la jutgessa no té prou fonament. Segons la resolució a què ha tingut accés l’ACN, la jutgessa es va limitar a dir que, si bé els fets denunciats podrien ser constitutius d’infracció penal, no havia quedat prou justificada la participació d’una persona determinada en la comissió de les lesions.

Segons el tribunal, aquesta raó “no serveix de cap manera per justificar” l’arxivament perquè “a partir de les dades aportades en la denúncia, sí que existeix una possibilitat raonable d’identificar l’agent denunciat”, argumenta.

L’Audiència fa notar que, en la resolució corresponent al recurs de reforma, la jutgessa “muta l’argument per arxivar el cas de la falta d’autor conegut a la falta d’indicis de perpetració del fet denunciat”. Un dels motius que hi veu és el fet que, des que es va produir l’agressió, l’home va trigar més de 24 hores a anar al CAP de Montblanc per rebre atenció mèdica.

Segons els magistrats del tribunal provincial, no es pot ordenar l’arxivament directe del cas perquè no s’observa prou fonament indiciari “sense fer una mínima actuació investigadora que permeti confirmar provisionalment els fets o descartar-ne la versemblança”. “Incoar un procediment penal d’investigació atesa la presumpta rellevància penal dels fets i, sense solució de continuïtat, ordenar el sobreseïment provisional, és una contradicció de termes irreductible”, conclou l’Audiència.

L’obligació de l’Estat a investigar l’actuació dels seus agents

A més, el tribunal considera que el cas de les lesions denunciades no s’inclou en cap dels motius que permeten l’arxivament immediat d’un cas. I afegeix, també, que en el moment inicial del procés no es pot ignorar “l’obligació molt qualificada que incumbeix l’Estat d’investigar o esclarir els fets en què puguin estar implicats els seus agents i que puguin menyscabar físicament o moral els ciutadans”.

L’Audiència recorda que això és una exigència que el Conveni Europeu de Drets Humans brinda, en l’article tercer, “al dret a no patir tractes inhumans, degradants i arbitraris”, i subratlla que els primers obligats a garantir-ho són, precisament, els agents de l’autoritat. Els magistrats recorden que el Tribunal d’Estrasburg ha insistit sobre l’adequació de les decisions d’arxiu d’un procés investigador, i que el Tribunal Constitucional també ha incorporat la doctrina en diverses sentències.

El tribunal vol que s’intenti identificar l’agent

Per tot plegat, l’Audiència defensa que cal reobrir la investigació per determinar el tipus de procediment que cal seguir i, en tot cas, les conseqüències inculpatòries que se’n puguin derivar. En aquest sentit, el tribunal considera que prendre declaració al denunciant com a testimoni, l’examen forense i la incorporació de les gravacions que puguin existir dels fets són “les primeres diligències essencials.

A partir d’aquí, l’Audiència apunta que, si s’identifica prou rellevància penal als fets, cal ordenar la identificació de l’agent al qual s’imputa l’origen de les lesions, i citar-lo com a investigat o, en el seu cas, si es decidís la incoació d’un procediment per delicte lleu, en qualitat de denunciat.

Càrregues de la Guàrdia Civil en petits pobles

Durant la jornada de l’1 d’octubre, gairebé una vintena de vehicles de la Guàrdia Civil i una cinquantena d’efectius van fer parada a les poblacions de Sarral (Conca de Barberà), Cabra del Camp (Alt Camp) i Vilabella (Alt Camp). Els agents, la majoria uniformats armats amb porres i d’altres de paisà, van actuar amb força per entrar a l’únic local de cada municipi on es podia votar i van deixar alguns ferits.