«El nivell d’inversió pública als barris de Tarragona és insuficient»

Antoni Peco (Lleida, 1965) viu a La Floresta des dels set anys. «El que més m’agrada dels barris de Ponent és el clima de solidaritat que de vegades s’hi dona», afirma. L’any 1992 va començar a implicar-se en les lluites veïnals i durant els darrers nou anys ha estat el president de la Federació d’Associacions de Veïns de Tarragona (FAVT), càrrec que va deixar d’ocupar el dimecres 28 de febrer. «Quan vaig entrar a l’associació de veïns de La Floresta el partidisme polític ja havia infestat el moviment, que s’havia convertit en una lluita de bàndols», rememora. «Durant anys vaig ser molt crític, per aquest motiu, amb el paper de la FAVT», assegura.

Peco recorda el paisatge urbanístic desolador de La Floresta de la seva infantesa, amb els carrers sense asfaltar, sense enllumenat públic, sense escola bressol. «És cert que les condicions del barri, des del punt de vista de les infraestructures, han millorat, i que les reivindicacions històriques dels veïns s’han anat assolint amb els anys», assegura. Això no obstant, arran de la darrera crisi econòmica, des de la FAVT s’han sentit obligats a denunciar que «les condicions de tot allò aconseguit dècades enrere no són les òptimes». «Ara ens trobem, per exemple, que l’enllumenat falla sovint i que molts carrers s’haurien de tornar a asfaltar. El nivell d’inversió pública dels darrers anys és insuficient» opina Peco.

A cada porta, la seva clau. Aquesta sensació d’un possible retrocés en la qualitat de vida dels ciutadans ha reactivat, segons Peco, la unitat del moviment veïnal. «Cal tenir present, a més, que ara les carències són pràcticament les mateixes a tot arreu. No hi ha moltes desigualtats entre barris. La manca d’equipaments, per exemple, es dona tant a Llevant, com a Ponent, com al Nord, i això cohesiona», manifesta.

En el cas concret de la zona de Ponent, el president de la FAVT reclama que Camp Clar aculli d’una vegada per totes el Centre d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP). «Fa uns anys van col·locar-hi, fins i tot, una primera pedra, però la segona ja no l’hem vista pas», explica, amb un somriure irònic. «Ara ens diuen que l’emplaçament no està decidit», es lamenta. Peco, que manté contactes amb el gerent de la Regió Sanitària Camp de Tarragona del Servei Català de la Salut, Roger Pla, creu que els barris de Ponent són l’espai idoni per ubicar-hi un CUAP, perquè disposen d’una bona comunicació per carretera, s’hi pot estacionar amb facilitat i, pel tipus de població, es tracta d’una zona amb molts usuaris de la sanitat pública.

«També ens agrada que la gent del centre es desplaci de tant en tant als barris perifèrics», explica Peco, a propòsit del CUAP. El president de la FAVT sosté el convenciment que caldria fomentar una política d’equipaments que ajudés a cosir la ciutat. En aquest sentit, per a Peco els Jocs del Mediterrani signifiquen una oportunitat perduda: «No estan pensats per a la ciutadania, sinó perquè vingui gent de fora a gaudir de les instal·lacions». «Francament, ens molesta que des de les institucions siguin capaços de trobar la manera per finançar una piscina i no per solucionar altres qüestions», conclou.

El líder veïnal també adverteix de la poca comunicació que hi ha entre el Govern del Consistori i les associacions. «Vivim en una democràcia molt limitada», afirma. Després que la figura del regidor de barri, impulsada pel govern Ballesteros, no hagi funcionat, perquè entre altres coses «depenia molt del tarannà de cada polític», Peco defensa la necessitat d’anar més enllà i constituir «instruments regulats de participació ciutadana, com ara els consells de barri o de districte». En aquest sentit, parla de Barcelona i Saragossa com a models a tenir en compte, però també de la Taula d’entitats i serveis de Sant Salvador: «És una experiència propera que funciona i que s’hauria regular i adaptar a la realitat de cada zona». Peco també reivindica una «descentralització de les festes majors» que vagi més enllà de la Tabacalera, la creació de zones verdes als barris i la connexió entre els diferents territoris de la ciutat.

ENRIC GARCÍA JARDÍ