Multitudinària manifestació a Lleida en contra dels carrers vinculats al franquisme

La Plataforma Lleida Lliure de Franquisme reitera que la pervivència al nomenclàtor de la ciutat de persones vinculades al règim franquista ”és inexplicable en democràcia”, més quan els noms dels carrers es van actualitzant periòdicament. En aquest sentit, recorden que la responsabilitat del nomenclàtor recau directament sobre l’alcalde.

En concret, es reclama la retirada de 9 carrers dedicats a personalitats franquistes de la ciutat: hi ha exalcaldes (Ramon Areny, Casimiro Sangenís, Miquel Montaña) i també alts càrrecs vinculats al règim i afectes del cop d’estat del 1936 (Joan Recasens, Carmelo Fenech, Casimiro Sangenís Bertran- pare de l’alcade Casimiro Sangenís-, Germans Recasens i Lluis Besa). Són vuit carrers ja existents més un que la Paeria ha aprovat dedicar a Juan Manuel Nadal y Gaya, que va ser president de la Cambra Oficial Agrària a la província de Lleida i, segons la Plataforma, “un dels prohoms franquistes més importants de la ciutat”.

La reclamació ha pres més protagonisme des que el mes de desembre passat es va presentar el manifest ‘Per una Lleida Lliure de Franquisme’, promogut per la família i amics de l’històric sindicalista Antonio Cantano. La família ha rebutjat que la Paeria dediqui un carrer a Cantano mentre no elimini els noms dels carrers dedicats a personalitats franquistes de la ciutat en compliment de la llei 52/2007 de Memòria Històrica i la moció 9/XI del Parlament. El manifest compta amb les adhesions de partits com el Comú de Lleida, la Crida per Lleida-CUP, ERC, ICV, Podem, organitzacions sindicals, periodistes, historiadors i diputats com Lluís Llach, Anna Gabriel, Albano Dante, Joan Tardà o Gabriel Rufián.

Judici penal a tres joves per retirar plaques de carrers amb noms de personalitats vinculades al franquisme

A tot això, tres militants d’Arran Lleida seran jutjats el pròxim 28 de març després de ser sorpresos per la Guàrdia Urbana de Lleida mentre retiraven una placa amb el nom d’un carrer de la ciutat dedicat a un alcalde amb vinculació amb el franquisme. Els tres encausats s’enfronten a un judici penal per un delicte lleu de danys. Arran Lleida ha convocat pel mateix dia de la vista una concentració a les 10 a la plaça Paeria, que culminarà davant els jutjats de Lleida des d’on els participants traslladaran el seu suport als tres encausats.

Canvi de posició de l’alcalde Ros sobre les plaques del Ministeri de l’Habitatge franquista

Una part de la simbologia franquista que ja no té pràcticament presència a la ciutat és la de les plaques amb el jou i les fletxes que es conservaven a més de 300 façanes d’edificis privats de la ciutat que havien estat construïts com a habitatges de protecció oficial. Aquest divendres l’Ajuntament va informar que n’havia retirat 269 i que 66 elements que constaven al cens del Memorial Democràtic ja no existien. Segons la Paeria, només en va mantenir 4 per voluntat dels veïns i dues que no es van retirar per motius tècnics.

Tot i això, en les darreres hores a les xarxes socials han proliferat fotos d’edificis on encara es podien veure aquests elements. El col·lectiu ‘Acaba amb la placa’ aquest dissabte n’ha localitzat una quinzena i n’ha retirat tres. Des de l’entitat consideren que la Paeria ha actuat “de forma poc acurada i amb presses” i “no per convicció sinó només amb l’objectiu de desmobilitzar els actes convocats per aquest dissabte contra la simbologia franquista a la ciutat”. Malgrat que celebren que el consistori hagi despenjat la gran majoria de plaques, l’acusen de “joc brut“.

La Plataforma Lleida Lliure de Franquisme també creu que els darrers moviments de l’alcalde per treure les plaques ”és una victòria de la pressió popular” però insisteixen que la ”qüestió més greu” és la pervivència al nomenclàtor d’alts càrrecs del règim.

Cal recordar que a principis de la setmana passada va sorgir la polèmica quan, en una entrevista a la Xarxa, l’alcalde Àngel Ros es va negar a destinar recursos municipals a treure les plaques del Ministeri de l’Habitatge franquista i instava als qui els fessin nosa a agafar una escala i un tornavís per despenjar-les ells mateixos. Això va provocar la reacció de diversos col·lectius i l’empresa Petrolis Independents va ja retirar-ne algunes el cap de setmana passat després d’anunciar que estava disposada a assumir-ne el cost desinteressadament. L’entitat ‘Acaba amb la placa’ també havia anunciat una retirada popular massiva pel 22 d’abril que ara ha quedat desconvocada. Fins i tot va intervenir el Síndic de Greuges, Rafel Ribó, que va emetre una resolució on instava l’Ajuntament de Lleida a retirar les plaques franquistes dels edificis en compliment de la llei de Memòria Històrica.

Aquesta setmana la Paeria ha rectificat i dimarts ja va informar que s’havia avisat els propietaris dels més de 300 blocs que encara mantenien aquests elements de la intenció del consistori de despenjar-los. Finalment aquest divendres al migdia va anunciar que s’havia portat a terme l’acció “amb efectivitat i rapidesa” amb la col·laboració de la Federació d’Associació de Veïns de Lleida (FAV) i de la mateixa companyia de Petrolis Independents.

En els últims dies l’alcalde Ros també ha ordenat que es cobreixi l’escut franquista amb els emblemes preconstitucionals de l’àguila i el jou i les fletxes de la façana de l’antic edifici abandonat de la Capitania d’Infanteria del Turó de Gardeny de Lleida.

D’altra banda, des d’aquest divendres el grup municipal del PSC i l’Agrupació del PSC de Lleida difonen un vídeo promocional que detalla l’acció dels governs municipals socialistes a la Paeria en matèria de memòria històrica a la ciutat durant les últimes quatre dècades. El vídeo, que dura poc més d’un minut, relata el canvi de la nomenclatura de 59 noms de carrers a Lleida i de la denominació dels blocs socials, les accions de dignificació i explicació històrica al cementiri o l’enderroc del ‘Monumento a los Caídos‘. Segons els socialistes lleidatans, el vídeo “sorgeix de la necessitat de donar una explicació àmplia i fundada sobre la memòria històrica a la ciutadania, un tema que de forma parcial i segmentada ha estat en l’epicentre de l’actualitat en els mitjans de comunicació i les xarxes socials”.