Mossos va investigar onze casos de mutilació genital femenina a menors el 2019

Experts calculen que unes 18.000 dones residents a Catalunya podrien haver patit una mutilació genital femenina; una realitat complexa i silenciada. Avellaneda reconeix que “segur que hi ha una xifra negra” de nenes que viatgen al país d’origen de la família i pateixen mutilacions

Els Mossos intervenen davant de la sospita que alguna família pugui portar la filla al país d’origen i que allà pateixi una ablació. L’avís els sol arribar per un familiar; pels serveis socials que treballen amb la família o des dels centres de salut. Els policies obren una investigació, informen al jutjat i treballen en xarxa per prevenir la mutilació.

De vegades acaben descartant que hi hagi una situació de risc, però si creuen que la menor està en perill, demanen al jutjat que es decanti per alguna mesura de protecció, com la retirada del passaport o la prohibició de sortir de l’Estat. Avellaneda puntualitza que les famílies tenen tot el dret del món a viatjar si no hi ha cap risc per a la nena.

El que és important és que les famílies vegin les conseqüències de la mutilació genital femenina i que no tinguin la intenció de sotmetre-hi les filles. A través de xerrades, experts mèdics els expliquen les seqüeles físiques i psicològiques d’una ablació i els Mossos s’encarreguen d’exposar les conseqüències penals. En cas que la filla fos mutilada, la família es pot enfrontar a l’acusació d’un delicte de lesions, amb penes de presó, i a la retirada de la custòdia.

“Quan parles amb els pares i tenen tota la informació del que patiran les nenes, difícilment es mantenen en aquesta tradició del país d’origen. No solem tenir massa problemes”, afirma. El 2019, totes les famílies amb qui van treballar van col·laborar.

Algunes famílies tenen clar que no volen que les filles pateixin una ablació però temen que, en arribar al país d’origen, els seus parents els pressionin perquè les mutilin. Les famílies firmen un document amb les conseqüències penals a què s’exposen i se l’emporten. “Això els va bé perquè els serveix per fer força i no tenir problemes a nivell social”, destaca Avellaneda.

Segons les últimes dades del mapa de la mutilació genital femenina de la Fundació Wassu-UAB, a l’Estat hi ha prop de 70.000 dones que provenen de països on es practica la MGF. D’aquestes, 18.396 són menors de 14 anys. Segons dades de les Nacions Unides, es calcula que hi ha entre 100 i 140 milions de nenes i dones mutilades al món.

La mutilació genital femenina (MGF) causa molt dolor físic i psicològic, amb seqüeles ginecològiques que poden persistir en el temps. L’ablació impacta en l’estabilitat emocional de les dones i les seves relacions afectives i sexuals. També pot produir esterilitat i infertilitat; hemorràgies greus, problemes urinaris i infeccions i pot comportar complicacions en el part, com esquinços, fístules i patiment fetal i, fins i tot, la mort dels nounats i de les mares. La MGF perpetua la desigualtat i discriminacions de gènere.