Mor Neus Català als 103 anys, l’última catalana supervivent del camp de concentració nazi de Ravensbrück

Amb la fi de la Segona Guerra Mundial, i gràcies a adquirir la nacionalitat francesa, va dedicar els seus esforços a lluitar contra la dictadura franquista. El seu passaport francès li va permetre entrar regularment a l’estat espanyol, fent tasques d’enllaç entre els membres del PSUC exiliats a França i els sectors opositors de l’interior de Catalunya.

El 1962, en una nova mostra de la seva tasca d’opositora al règim franquista i de compromís amb la història, va participar en la fundació clandestina de l’entitat Amical Mauthausen, juntament amb altres deportats, en defensa de la memòria dels deportats catalans i espanyols a tots els camps d’extermini nazis, i del Comitè Internacional de Ravensbrück. D’aquesta manera, va iniciar també la seva feina de recuperar i preservar la memòria de tots els que van perdre la vida en aquests centres d’internament.

A finals dels anys 60 va començar a treballar per recuperar la memòria històrica de les dones resistents i deportades. Amb tot el material escrit i oral que recull, va confeccionar la primera part d’un memorial de les dones espanyoles a la Segona Guerra Mundial. Es tracta d’una relació de dones espanyoles que van pertànyer a la Resistència a França, la qual ha recollit més de 92.000 entrades.

‘De la resistència i la deportació’
El seu compromís amb la restauració de la memòria d’aquelles dones va més enllà i va publicar, l’any 1984, el llibre ‘De la resistència i la deportació: 50 testimonis de dones espanyoles’, que inclou testimonis directament o indirectament relacionats amb l’exili, la resistència i la deportació, inclòs el seu, i a impulsar i presidir l’any 2006 l’Amical de Ravensbrück.

Reconeixements
En els darrers temps, Neus Català va rebre molts reconeixements públics. A França va rebre la Creu de Guerra amb Palmes i la Creu de la França Lliure i a Catalunya va ser distingida el 2005 amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat, el 2006 va ser procalamada Catalana de l’Any, el 2014 va obtenir la Medalla d’Or al Mèrit Cívic de l’Ajuntament de Barcelona (2014), en reconeixement a la seva tasca de preservació de la memòria històrica, la lluita antifeixista i la defensa dels drets de les dones i el 2015 va ser distingida amb la Medalla d’Or de la Generalitat per la seva lluita per la justícia social i per les llibertats democràtiques, la memòria dels deportats als camps d’extermini nazi i la defensa dels drets humans.