L’escriptor Luis Racionero i Grau (La Seu d’Urgell, 1940) ha mort aquest diumenge als 80 anys. També economista i urbanista, Racionero ha estat un prolífic novel·lista, director de la Biblioteca Nacional entre 2001 i 2004 i col·laborador de diverses revistes i diaris com ‘El País’, ‘La Vanguardia’ o ‘Mundo Deportivo’. Acumula diversos premis literaris com el Prudenci Bertrana de 1981 per ‘Cercamón’, l’Anagrama d’Assaig de 1983 per ‘Del paro al ocio’, el Carlemany del 2000 per ‘L’últim càtar’ o l’Espasa d’Assaig també del 2000 per ‘El progreso decadente’. “Ha mort el meu amic, col·lega, mestre i cofundador del primer Ajoblanco. Estic molt afectat. Luis Racionero ha partit cap a l’inframón”, ha piulat el també escriptor Pepe Ribas.
Número 1 d’ERC per Girona a les eleccions de 1982
Luis Racionero va estudiar la carrera d’Enginyeria i Econòmiques a la Universitat de Barcelona (1965) i va doctorar-se en urbanisme a la universitat nord-americana de Berkeley. Va exercir com a professor de Microeconomia a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona i a la Facultat d’Econòmiques. També va ser número 1 en les llistes d’Esquerra Republicana de Catalunya per la província de Girona a les eleccions generals de 1982. Un partit amb qui va tenir una dura enganxada l’any 2003 quan era director de la Biblioteca Nacional pel tema lingüístic i la diferenciació entre català, valencià i balear. “Racionero és un Juaristi que, impulsat per interessos particulars i un autoodi vergonyant, ataca la llengua i la cultura del país on va néixer”, li va retreure Joan Puigcercós, llavors diputat d’ERC al Congrés.
Racionero també va exercir com a director del Col·legi d’Espanya a París entre els anys 1996 i 2001, i és l’autor del disseny del claustre modern de la Seu d’Urgell amb els capitells tallats per l’escultor Manuel Cusachs.