Tot i això, a principis dels anys 50, un grup d’antics cantaires de l’Orfeó va contactar amb Virgili i li va proposar la direcció de l’Orfeó, en aquells moments inactiu. Lluís Virgili, que havia estudiat música i havia estat membre de l’Escolania de Montserrat, en va acceptar la direcció. Va iniciar d’aquesta manera un llarg camí de servei a la música i a Catalunya.
Paral·lelament, juntament amb Josep Aran, Virgili va recórrer nombroses poblacions lleidatanes en les quals van començar a organitzar de nou moltes corals que havien desaparegut. Aquest va suposar el naixement del Centre de Promoció Coral de les Terres de Lleida. Aquest contacte amb la realitat del país va fer adonar a Virgili de la manca de persones preparades per assumir els reptes de la recuperació musical de casa nostra. És així com es van iniciar, des de 1964, els Cursos Internacionals de Direcció, amb la coral francesa À Coeur Joie, i els Cursos Nacionals celebrats cada any per Nadal. Aquests cursos Internacionals van ser, durant més de 30 anys, l’escola de molts directors, molts d’ells encara en actiu, i que van abastar camps tant diversos com ara la pedagogia musical i direcció coral, tècnica vocal, expressió corporal, conjunt instrumental i orquestra i iniciació a la direcció d’orquestra per a directors de cor.
Amb Lluís Virgili, l’Orfeó Lleidatà es va endinsar en repertoris molt diversos, des de la polifonia clàssica, fins als Negres Espirituals, amb una especial dedicació a la música tradicional catalana i d’autor català. Sota la seva direcció es van enregistrar el Rèquiem de Fauré amb l’Orquestra de la Radio Televisió Francesa, el Magníficat de Bach, diversos singles amb Cants Espirituals Negres, cançons patriòtiques i Cants de les Terres de Lleida.
Destaca la innovadora introducció dels negres espirituals al nostre país de la mà del compositor americà W.L. Dawson. L’any 1956 el director afroamericà d’Alabama, va arribar a Lleida per iniciar els cantaires de l’Orfeó en els espirituals negres. A canvi, el director Lluís Virgili el va instruir sobre la polifonia religiosa d’aquí. En aquests cants propis del poble negre esclavitzat s’hi reflectia l’anhel de llibertat que en aquells moments el poble català compartia a causa de l’opressió de la dictadura franquista.
Un any més, amb motiu de Sant Jordi, l'Àrea de Serveis a les Persones i Drets Socials de l'Ajuntament de…
Aquest dimecres s’ha celebrat la tradicional Cantada de Sant Jordi al Celler de Vila-seca. Un acte que, com cada any…
Els carrers i places dels municipis del Baix Llobregat s’han tornat a omplir de llibres i roses en un Sant…
Lleida respira la Diada de Sant Jordi 2025 des de primera hora del matí. "És el dia més esperat de…
Els carrers de Reus tornen a omplir-se de llibres, roses i molta gent amb ganes de gaudir d’un dels dies…
El resum de les activitats culturals, esportives, les festes, les tradicions i les curiositats del 2024 a Sitges ja es…
Esta web utiliza cookies.