Miquel Casellas: “Per una igualtat electoral real”

Hi ha polítics que ens volen vendre aquesta presumpta igualtat a través de posar els dos sexes en els substantius quan els toca escriure o parlar, entre altres mètodes superficials. Agradi o no, el plural masculí inclou els dos sexes. Exemples ben clar que pot arribar a límits surrealistes es basen en fórmules com “els/les senyors/es”. No només passa en català sinó en altres llengües que només permet la diferenciació de sexe en un grup de gènere femení quan no hi ha cap element masculí. Aquest és el que marca la norma. És el que tenim. Això és fruit d’un passat i que es podria arreglar de moltes maneres si realment hi ha voluntat perquè la política arriba a molts llocs dels nostres racons socials.
Per altra banda, aquesta igualtat teòrica que ens volen imposar encara queda coixa en altres camps que si que depèn de la voluntat política de casa nostra, però com estem en aquesta partidocràcia als que encara tenen la màxima quota de poder no els interessa moure gaire no sigui que se’n vagin els privilegis en orris.
En cada elecció a l’hora de repartir els espais electorals als mitjans de comunicació públics, distribuir la propaganda en els espais públics municipals sempre es fan servir els resultats de la cita electoral anterior. Segons els resultats obtinguts en aquestes eleccions prèvies s’estableix la norma de les properes. Això és una de les grans mentides d’aquest sistema de façana democràtica, però que serveix per conservar els drets dels partits clàssics de tota la vida fins que algun dia arribi una formació realment democràtica i ho tiri tot per terra. Suposo que algun dia veurem la llum, però encara han de passar uns anys per veure aquesta situació totalment normalitzada.
A efectes reals és com si abans de començar una cursa de 500 metres a uns participants ja poguessin començar una mica després que la resta de companys de cursa que no es van presentar en les anteriors o van treure mals resultats.
Aquesta és una de les millores que cada dia es fan més necessàries perquè realment la democràcia sigui real. Seria el terme de reformar la normativa electoral d’aquest país.
Un altre dels temes que també són claus és que tal per mantenir l’equilibri a Catalunya i a Espanya, el valor del vot de totes les persones no és el mateix. En aquestes cites val més un vot d’una persona de Cervera que un de l’Hospitalet de Llobregat. Una manera que en teoria ha de servir per mantenir una presumpte equilibri territorial, però que és una realitat que pot permetre que el més votat per nombre de sufragis no sigui el guanyador dels comicis.
Després tenim una de les grans històries prou importants per a tot plegat és que als resultats obtinguts en els diferents comicis se’ls aplica la llei d’Hondt que és un sistema que afavoreix els partits més grans i els més petits quedin sense representació. Aquest és un mètode que fan servir molts països occidentals, però no vol dir que sigui el més equilibrat.
Fins fa quatre dies eren molt important els anuncis i propaganda electorals, però gràcies a les xarxes socials es pot fer una excel·lent promoció sense gaires despeses. Posar molts cartells i pancartes a vegades pot resultar fins i tot contraproduent perquè pot arribar a saturar als electors. Aquest fet també s’ha de tenir en compte.
Petits o grans canvis que ens haurien d’ajudar a trobar un punt més objectiu i equilibrat en aquest camp electoral on tothom guarda amb zel la seva posició per no deixar perdre ni un mil·límetre del seu territori conquerit pels vots. No cal parlar dels immigrants que fa anys i panys que estan a casa nostra i no poden votar, inclòs joves de 20 anys nascuts a casa nostra de pares procedents d’altres països. Molt trist tot plegat i tot això s’hauria de resoldre pel bé de tots plegats

Miquel Casellas