Miquel Casellas: “Pels propers anys segueix l’anticicló a les Açores”

Una de les coses bones de les legislatures a nivell local és que a no sé que passi un gran desgavell les eleccions s’han de celebrar cada quatre anys. Llavors aquest és el període que han de durar uns regidors. Llavors si la cosa va en maldades poden presentar una moció de censura o una qüestió de confiança i canviar l’alcalde, però a gust o disgust, els regidors sempre seran els mateixos. Això no té perquè passar en àmbit autonòmic o nacional. Si la cosa pinta bastos es convoquen eleccions i ja tenim nous parlamentaris per un nou quatrieni.

Ara estem al bell mig de la l’actual legislatura que si no s’acaba el món o Catalunya no és una república independent finiquitarem a la primavera del 2019.

Suposo que en aquell any abans d’entrar a la propera dècada tornarem a repetir els mateixos arguments, quasi reproduirem l’antic programa electoral seguint les noves tendències de la moda i amb una actualització marcada pels nous temps, però la base serà ara la mateixa que fa 20 anys. No ens hem mogut de lloc. Ara continuarem sense tenir gaires diners a la caixa, perquè el ritme  creixement de la majoria de municipis d’aquesta comarca és inviable. No podem aguantar aquestes petites ciutats que de mica en mica anem bastint. No tenim recursos, ni per escombrar els carrers, ni per tenir una seguretat en tot el territori, ni per tenir una sanitat amb uns terminis raonables. A mesura que passa el temps tot i ser el salaris més baixos, els diners públics són més minsos i arriben menys lluny. Els temps de les grans despeses injustificades ja han passat. Ara ens toca mira a on destinem els serrells, però tot i això no podem garantir un transport urbà com deu mana a tothom perquè no hi ha diners per tot. Els polítics prefereixen quedar malament i instaurar una xarxa d’autobusos municipal que és molt minsa i que no satisfà a ningú. En comptes de proposar a la gent que els diners d’un transport deplorable servirà per tenir un servei de neteja millor per a tots, deixen tots dos serveis a mig fer. Tenim uns carrers bruts per manca d’escombriaires i tenim un matí per anar i tornar de la platja al poble perquè el transport és deficient. Tot ho tenim a mig fer perquè la política del quedar bé no serveix per arreglar res. Només fer sorgits quan la cosa ja és perillosa.

Vist el que tenim a casa nostra, els polítics dels partits tradicionals encara no s’han actualitzat i viuen feliços entre el món del segle XX i el del núvol ensucrat. Suposo que si ara hi hagut molts daltabaixos en la política local, d’aquí un parell d’anys la cosa anirà en augment i les noves formacions s’hauran d’entendre per tirar la cosa endavant. Ja no trobarem l’alternança de poder com fins ara sinó que entre uns quants s’hauran de repartir el pastís. Els partits clàssics tot i la seva rivalitat en el passat uniran les seves forces per no perdre les petites quotes de poder que encara els hi queden. Els que sobrin doncs de càrrecs de confiança amb algún títol bonic.

Pel que fa als candidats dels clàssics jo crec que en la seva majoria repetiran. Es creuen imprescindibles. Tot perquè en el partit ja han marxat tots aquells que podien fer una mica d’ombra i s’han quedat els més fidels a la causa i a la persona. Els idolatres incondicionals que no són capaços ni de sortir una coma del que diu el seu líder espiritual que sempre ha de dir que es presentarà si el partit li demana. Un d’aquests recursos  que fan venir ganes de riure depèn de qui ho diu perquè després treu un 98% dels vots dels afiliats.

Però si mirem les notícies per sobre veurem que en aquests dos anys tot quedarà més o menys igual. Ara no és el moment de fer grans canvis, ni planificacions perquè tal com està el patí és hora de guardar la roba i aguantar el tipus perquè la cosa no està gens clara per a ningú. En un parell d’anys tornaran els miracles, les solucions màgiques i mil històries per donar i per vendre, però mentre passa el temps només funciona el servei de reparacions urgents. Sense inversió i sense futur, no anem enlloc. Només vigilem que el pal que aguanten els fanals no caiguin i que ni tinguem massa bombetes foses en un carrer perquè la gent pot prendre mal. Tot bastant avorrit esperant un nou miracle que mai arribarà i tornar a començar. L’anticicló segueix a les Açores.

Miquel Casellas Porcar