Miquel Casellas: “La moneda del carret de la compra”

Un dels grans invents mundials és la moneda que s’ha d’introduir al carret de la compra i que només quan pots recuperar-la quan la tornes al seu lloc. Evidentment, també s’ha inventat peces de plàstic que també poden realitzar aquesta funció sense haver de tenir una moneda a la butxaca que sempre no acostuma a passar. Tot i aquest cost que en el més econòmic dels casos potser 50 cèntims, la gent realitza aquesta practica per recuperar la seva petita inversió temporal. Si aquesta mesura no funcionés segurament ens trobaríem molts carrets de la compra mal posats perquè molts usuaris no tindria cap mínima recompensa per deixar l’aparell en el lloc corresponent.

Doncs si seguim aquest principi bàsic s’hauria d’aplicar en altres un altres dels grans problemes que tenim avui en dia a casa nostra com és el reciclatge. Hi ha molta gent que recicla sense cap recompensa econòmica sinó que simplement ho fa per principis com s’hauria de fer sense més preàmbuls, però hi ha un sector de la població que ve a reclamar una petit reconeixement per aquesta tasca.

En alguns ajuntaments, més aviat petits, pots aconseguir descomptes en el rebut de les escombraries, bosses per reciclar etc. Hi ha un ampli ventall de petits detalls per aquella persona que practica el reciclatge tal com està establert. Persones que agafen la bateria del cotxe, l’oli de cuina i els petits aparells elèctrics, les piles i els porta a una deixalleria o un lloc adequat. Aquí a la comarca només tenim una recompensa moral, solidària, medioambiental, però no hi ha res que premiï d’alguna manera aquests ciutadans exemplars.

Avui en dia que ho tenim tot informatitzat i què tenim les eines bàsiques perquè això sigui possible sense una inversió gaire elevada. Segurament en el nostre present més immediat i ja no dic en el futur tots hi sortiríem guanyant. És impossible detectar tots els casos de persones que no reciclen o llencen materials que necessiten un tractament especial al contenidor de vora  casa. Sempre es pot enganxar alguna persona que en un moment donat practica aquesta acció censurable per mil maneres. Per què ho ha posat en una bossa que conté documents amb dades personals o en el moment precís ha coincidit amb algun policia que ha estat vetllant l’acció, però són coses molt puntuals dins l’univers general.

S’hauria de treballar aquest camp d’alguna manera i que les persones que tenen el detall d’agafar un parell de radiografies o un termòmetre de mercuri i portar-ho a la deixalleria que tinguessin un petita recompensa en les seves taxes municipals. Per altra banda, tots aquests establiments que tinguin contractat un servei de recollida dels seus residus amb alguna empresa tinguin també un descompte en les taxes municipals perquè això de pagar dos cops pel mateix servei és una cosa difícil d’entendre.

Està molt bé i és necessari fer programes de conscienciació social, però sempre totes les coses tenen un petit bocí relacionat amb l’economia tal com passa amb els carrets de la compra. Per mig euro la gent està disposada a no deixar-lo perdre i que un altre pispa se l’emporti cap a casa a canvi de posar el carret bé en el seu lloc.

Aquest és un petit exemple de les coses com s’haurien de fer. Fa uns anys totes aquestes coses eren aspectes de ben poca importància. Tot anava al mateix contenidor i no passava res, però a mesura que les societats es fan grans i passen els anys cada dia tenim més plàstic, vidres i papers en els productes que consumim i en el nostre dia a dia.

Noves mesures en favor del medi ambient. Sobre aquest tema es poden fer moltes mocions que poden quedar la mar de boniques amb una retòrica d’alt nivell, però si es vol fer una feina pràctica i real, doncs aquí va una proposta.

Miquel Casellas