Miquel Casellas: “El lot de Nadal cap 43”

Des de que em dedico a omplir pàgines reals o virtuals d’articles d’opinió he intentat parlar un cop a l’any per aquestes dates al voltant del lot de Nadal, una cosa per alguns que queda fora de la seva memòria, per altres tota una sorpresa si els hi arriba.

El seu origen és centenari. Aquest era un detall de l’empresa caps als seus treballadors per donar un cop de mà per davant de les moltes celebracions de les portes de Nadal. N’hi hagut de tot els tipus, però potser el més clàssic està format per uns quants torrons, unes ampolles de vi o cava i alguna cosa més per acabar d’omplir la cistella que arribava a casa i generalment també hi venia una postal nadalenca el missatge nadalenc del responsable del negoci.

Altres lots provenien d’empreses de serveis o productes i arribaven a professionals, tècnics que havien tingut una relació amb aquella empresa i aquesta li volia premiar. Tots recordem els despatxos d’alguns responsables concrets per aquestes festes nadalenques, quan el missatger de torn anava dipositant en ordre tots els regals rebuts per premiar, per dir-ho d’alguna manera diplomàtica,  la seva atenció especial per a les seves ofertes curoses.

Moltes empreses tenen molt clar a qui s’ha de treballar per tenir un tracte privilegiat pel que fa als responsables de decisió. Aquesta és una forma de propaganda i promoció que també molts practiquen, però passa molt desapercebut per la majoria de nosaltres.

En alguns llocs la cosa la tenien molt clara i apostaven per les populars bufandes- Estem parlant d’uns diners que es repartien de moltes maneres diferents entre els seus beneficiaris. A vegades eren iguales i altres segons algun criteri més o menys arbitrari o gust o disgust dels destinataris.

Si féssim un congrés d’aquests seriosos sobre quin és el millor lot de Nadal, doncs ens podríem passar dies i anys i no en trauríem aigua clara, perquè cadascú aposta per uns criteris que poden ser similars als altres o no tenir res a veure absolutament. Totes les opcions tenen els seus punts forts i altres febles. Des de regalar dolços en una societat consumista que només afavoreix la despesa a repartir uns euros que trenquen la màgia del lot de Nadal perquè aquest no és l’esperit de la mesura en els seus origens.

En la nostra societat consumista on la Visa és una de les reines d’aquests festes nadalenques potser el que molts no necessiten són lots de Nadal, sinó uns horaris més raonables per estar a casa amb els seus i gaudir de la família. Avui en dia en què tot es pot comprar i vendre és molt trist que tinguem aquests horaris comercials tan amplis que obliguen a moltes persones a estar treballant moltes hores fora del seu àmbit personal.

En les nostres dates ja és preocupantment  normal veure com els diumenges rutinaris a les 12 del migdia veiem les grans superfícies plenes de cotxes i gent comprant.

Ens hem carregat el ritme setmanal. Estem cada dia més propers del calendari laboral xinès on els dies festius  efectius brillen per la seva absència.

Els lots de Nadal haurien de ser packs d’hores perquè els treballadors durant aquests dies poguessin estar amb els seus. Igual com ara quasi cada dia de l’any el tenim dedicat a una causa més o menys important, el Nadal hauria de recuperar la tradició de cadascú al seu corral.

No crec que passes res estrany en la nostra societat perquè alguns establiments fossin més racionals i humans en els seus horaris. Conec negocis que quan varen obrir feien un munt d’hores i al final van reduir la seva obertura a la franja més rendible. Aquesta és una manera que tothom estès més satisfet des del responsable que estalvia diners quan l’afluència és més minsa, fins el treballadors que pot aprofitar aquestes hores per altres tasques. En la nostra societat el que patim la majoria de mortals és un problema de temps, moltes coses es poden comprar més o menys cares per internet o físicament, però el temps encara és una de les grans mancances que pot derivar en molts efectes secundaris que tots coneixem.

Miquel Casellas