Miquel Casellas: “El fenomen Got Talent”

He de confessar que durant aquests darrers mesos he estat un dels seguidors del Got Talent a través de Tele 5. Cansat de l’excés de política, de programes esportius, evitant algunes sèries americanes entre altres fenòmens mediàtics, al final el meu dit ha decidit quedar-se a Telecinco en les vetllades dels dimarts.

Poc a poc he anat veient l’evolució del programa en les seves audicions, per passar a la semifinal i fins arribar a la Gran Final.

Aquest cop el Baix Penedès pot estar ben orgullós de tenir una àmplia representació en un dels programes de màxima audiència de les televisions estatals. Uns minuts de propaganda gratuïta que fan molt més efecte que moltes campanyes endegades pels nostres municipis que no tenen ni de bon tros el ressò que aconsegueix aquest tipus de programes en les llars catalanes i espanyoles.

La nostra aposta es fonamentava en tres propostes, màgia i mentalisme a través d’una de les estrelles del programa Acherón Delacroix, que va deixar bocabadat a tots els espectadors en la seva primera actuació estel·lar. Pel que fa a la segona es va fer famós precisament per la mala sort amb els estris que volia utilitzar en el seu truc. La final doncs va passar molt més discretet després del seu boom inicial. Marina Marlo va ser una de les estrelles per la seva veu tan prominent. Ella va mantenir un gran nivell en les seves actuacions sense les variacions del nostre mentalista. No ens podem oblidar que un dels coreògrafs de Progenyx també va posar el seu granet de sorra en l’actuació d’aquest grup que va quedar en els primers llocs segons les votacions del públic.

Primer de tot hi ha un procés selectiu previ a l’emissió del programa on es garbella una mica tots els candidats que s’hi presenten. De tant en tant sempre es cola algun que sembla que estigui per sota la resta dels seus rivals, però segurament té algun tret que el fa diferent a la resta tot i ser d’un inferior, però ell juga els seus punts forts i sempre pot donar sorpreses. Per superar aquesta fase és necessari que la majoria del jurat de 4 membres donin el seu vot favorable. Llavors entrem en unes semifinals i en una gran final on el jurat només exposa la seva valoració de les diferents actuacions, però qui té la paraula final no és pas el jurat que només pot influir indirectament en el resultat final amb els seus comentaris i bromes, però que no té més poder que el de la paraula i la convicció envers els espectadors qui són realment els que exerceixen el poder de qui passa a la final i de qui finalment decideix qui s’emporta el gat a l’aigua.

En una societat més o menys normal els millors competirien per aconseguir el reconeixement final. A vegades tot i no ser el teu preferit reconeixeries que el guanyador també té el seu mèrit. Però en el resultat final coincidirien molta gent tot i que potser l’ordre no seria compartit per tots.

El resulta d’aquesta final va ser una nova versió del fenomen Rodolfo Chikilicuatre que l’any 2008 va tenir la sort per votació popular de representar Espanya a Eurovisió. Tot era pura ficció, però davant el vot  popular els inventors del procediment d’escollir participant a través de les votacions van haver d’acceptar el resultat. Tothom sabia que allò era una autèntica “frikada”, però es va acceptar perquè no trencava cap norma establerta i es va haver d’assumir. Només calia esperar a la propera edició per solventar l’error que la només els vots populars escollissin el representant hispà.

Aquest cop a Got Talent va viure el mateix fenomen gràcies a Foro coches que es va unir perquè guanyés un dels candidats més esperpèntics i de baixa qualitat de tots. Ningú va poder dir res. Deixar tot el poder en les votacions populars pot generar aquest tipus de resultat que no es poden arreglar i que pocs realment entenen en un principi, però en aquest país tot té un lògica.

Aquest fenomen que molts critiquen tenen lloc en molts aspectes de les nostres vides encara que a vegades no ens som conscients. A la feina, amb els veïns també passen aquest tipus de fenòmens perquè en la nostra societat és mentida que els millors guanyen i els pitjors perden. A vegades els papers s’intercanvien sense causa aparent i sense fer-hi res. Esteu preparats.

Miquel Casellas Porcar