Miquel Casellas: “Un any en què hem descobert la democràcia real”

Aquest any els catalans hem descobert el sentit i la realitat de la democràcia en què durant tants anys hem estat vivint. Sempre hem estat adoctrinats en aquesta mena de divisió de poders entre l’executiu, legislatiu i judicial, però quan la situació s’ha tensat considerablement hem pogut descobrir que la crítica a aquesta repartiment per part de les veus populars s’ha convertit en realitat. Aquesta presumpta transició que els principals partits polítics ens van vendre com a democràcia amb sobirania popular inclosa era del tot una gran farsa que vàrem poder provar en viu i en directe el passat 1r d’octubre. Moltes coses,  a partir d’aquesta jornada, s’han anat veient amb una altra òptica. Cada dia les persones que havien optat per opcions moderades dins el ventall polític han anat radicalitzant les seves postures. Llavors la solució la podem trobar en aquesta segona ronda del referèndum per la independència en versió partits del proper 21. Ara tenim dos grans blocs i unes poques formacions que estan per allí al mig intentant arreplegar els sufragis d’aquests indecisos o dels qui veuen el món des d’una altra òptica que no passa per la independència.

Tot apunta que en les autonòmiques del proper dia 21 de desembre seran moltes les persones que acudiran a les urnes per dipositar la seva sentencia particular en forma de sigles partidistes. Eren molts els votants que es quedaven a casa quan tocava decidir qui havia d’omplir el Parlament, però ara les coses han canviat i tothom apurarà al màxim i traurà els màxims recursos per aconseguir el nombre màxim de butlletes. Cada dia sembla més  una lluita entra el blanc i el negre, entre dues opcions totalment oposades on han derivat moltes persones després d’anar passant pels colors de traspàs durant els anys anteriors. Evidentment que algunes formacions es quedaran al mig jugant una mica a ser els salvadors de tot plegat i òbviament aconseguiran vots, però jo crec que la solució anirà per les postures més enfrontades.

La dreta té el seu partit i fa uns pocs anys que ha sorgit una mena de marca blanca que està ben preparada per recollir la veu i els vots d’aquests que encara creuen en les glòries d’un passat fet a mida. A les antípodes es donaran cita tots els que volen tirar endavant amb la independència i les seves conseqüències. Fins ara s’han fet dos assaigs generals, però alguna dia, si la sobirania popular ho permet, es tornarà a fer un tercer fins que al final el motor s’engega i comença a funcionar sol, però ara per ara costa que arranqui quan ningú no li tira un cable per poder connectar a la bateria.

Temps al temps, no passa res. Les dues opcions són bastant similars en volum de fidels, però al mig sempre hi ha els que varen actualitzant la seva postura i en el fons són els qui acabaran declinant la balança cap a un costat o cap a un altre.

Crec que en el proper Sant Jordi del 2018 ja trobarem una munió de llibres parlant de tot aquest procés que ha viscut Catalunya en els darrers mesos. Potser ara no li sabem o no li volem donar la importància que té, però els autors espavilats segur que ja estan enllestint treballs sobre tot aquest procés de futur incert, però que cada dia sembla que s’avanci una mica més endavant encara que canviar les consciències de la gent és una de les guerres que porta més anys i una de les fites més difícils d’assolir.

La gent ha sortit al carrer, cadascú en el seu bàndol, els uns han estat més nombrosos que els altres, però avui en dia fins que les urnes no diguin la veritat no sabrem pas qui s’emportarà el gat a l’aigua. En moltes eleccions anteriors amb grans estudis i enquestes prèvies a l’hora de la veritat hi han hagut grans decepcions per alguns i grans alegries i sorpreses per als altres.

Tot està a punt perquè el dia 21 la gent de Catalunya es pronuncií sobre una gran tema en què tothom ha dit la seva des dels periodistes, polítics, tribunals. Ara només falta que la sobirania popular hi digui la seva i veurem els efectes reals d’aquest 155 que fins ara havia passat totalment desapercebut dins la Constitució Espanyola i ara tothom pot conèixer el seu abast. Només ens cal esperar el veredicte real de tot plegat.

Miquel Casellas