Luis del Olmo emociona amb la seva veu en un recital a Roda de Berà

La màgia de la poesia va inundar la Pedrera de l’Elies el proppassat dissabte a la nit, en una vetllada poètic-musical molt especial en la qual la profunda veu de Luis del Olmo es va conjugar amb les melodies del piano de Carlos Mora i del violí de Fanny Mayo, qui també va sorprendre amb la seva veu.

Les expectatives eren molt altes, atès que tant Luis del Olmo com els intèrprets del Conservatori de Música de Londres, en totes les seves actuacions anteriors -tan la conjunta del passat any com per separat-, havien arribat a superar l’aforament del Museu de la Ràdio Luis del Olmo. I no van decebre. Molt abans de les deu de la nit, tant les cadires de la zona de platea com la graderia, es van començar a omplir per gaudir de la nit. Puntuals van aparèixer en escena els tres artistes, i del Olmo va prendre la paraula per presentar a Carlos Mora i Fanny Mayo, preparats amb els seus instruments.

“Elegia al niño marinero” de Rafael Alberti va ser la primera lectura, per continuar amb “Canto de la Mina” de José León Delestal, “Llagas de amor”, de Federico García Lorca; “Puedo escribir los versos” i “Me gustas cuando callas” de Pablo Neruda; “He andado mchos caminos” i “El crimen fue en Granada” d’Antonio Machado; “Nanas de la cebolla”, de Miguel Hernández; per acabar amb un emotiu “Cuando seamos viejos”, d’Alberto Bourbon, poema amb el qual va bromejar dirigint-se al públic “cuando seais como yo, viejos”, va riure del Olmo. Tot plegat intercalat amb les melodies del piano de Carlos Mora y el violí de Fanny Mayo, per donar vida a les partitures de compositors com Beethoven o Bach.

La vetllada va finalitzar amb els músics improvisant una melodia mentre Luis del Olmo i el públic cantaven “Sigo siendo el rey”, i amb una copa de cava gentilesa d’Adernats, vins i cava.