Lleida estrena el seu memorial per a les víctimes de l’Holocaust

Lleida ha inaugurat l’escultura FITA, el monument obra de l’artista de Puigverd d’Agramunt Àngel Eroles, que la ciutat dedica al record a les víctimes de l’Holocaust, dins del projecte Stolspeinstein i dels actes de commemoració del Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust i de prevenció de crims contra la Humanitat, que es celebra demà 27 de gener.

L’escultura “simbolitza el record a aquelles víctimes de l’Holocaust, dels camps de concentració i d’uns crims contra la humanitat que requereixen que homenatgem les víctimes i les seves famílies i que trametem a les noves generacions la barbàrie que va representar el règim Nazi així com el treball de la lluita per les llibertats”. Lleida ja comptava amb altres dos escultures de memòria històrica en record a víctimes de la barbàrie, la del Liceu Escolar a l’avinguda de Blondel i la del Memorial Democràtic al Cementiri Municipal.

L’acte de commemoració de les Víctimes de l’Holocaust ha comptat també amb la interpretació musical de les peces Wiegala, de Ilse Weber, Morir a Ravensbrück, de Montserrat Roig i Marina Rosell, i el Cant dels Deportats (Chant des Marais). A més s’ha dut a terme una encesa d’espelmes, a càrrec dels col·lectius de Víctimes de l’Holocaust.

La iniciativa, impulsada pel Centre Excursionista de Lleida i l’associació Amical Mauthausen, forma part de les accions de promoció de la memòria històrica.

L’obra FITA s’ha instal·lat a l’altura del número 55 del carrer Jaume II, davant la passarel·la del Liceu Escolar. L’escultura té com a objectiu manifestar la importància que la memòria no caigui en l’oblit i vol convertir-se en una fita del lloc i el moment en el qual es posa de manifest la voluntat de recordar les persones que van ser oblidades en el seu exili i posterior confinament en camps de concentració.

Es tracta d’una peça d’acer corten de 1,8 metres d’alçada, que per un costat ens descobreix el que ha estat la vida a través de qualitats i vivències que es troben dins d’ella. En contrapunt, en una altra cara de l’escultura, apareix la no vida, opaca i monolítica. Finalment, en la cara oposada a aquesta darrera, retrobem la memòria i la voluntat de perdurar.

L’acte ha comptat amb l’assistència de Sílvia Schnessel, com a representant de la comunitat jueva de Lleida; Andrea Budau i Elyas Lakrous Aguerd, en nom dels infants víctimes dels camps; Josep Roigé i Paquita Domingo, en representació del col·lectiu gitano Lo Marraco; Sandra Castro i Abel Huete, per part de l’Associació LGBTIQ Colors de Ponent; Esther Nadal, de l’Associació Down Lleida; Josep San Martín, d’Amical Mauthausen; i Joan Ramon Segura i Francesc Català, en nom del Centre Excursionista de Lleida. També ha assistit una àmplia representació de regidors i regidores de la Corporació Municipal, entre els quals s’hi comptaven els edils Toni Postius, Paco Cerdà, Daniel Rubio, Núria Marin, Pau Juvillà, Joan Vilella i Carlos González.