L’exposició ‘Presos polítics a l’Espanya contemporània’ bat rècord de visitants

L’exposició ‘Presos polítics a l’Espanya contemporània’, de Santiago Sierra, ja ha batut rècord de visitants al Museu de Lleida en només quinze dies. Es va inaugurar el 7 de març i fins al dimecres 21 de març, ja ha rebut 3.160 visites. Abans d’aquesta, l’exposició temporal més visitada havia estat la de ‘Granados, de París a Goya’, que va rebre un total de 2.898 visites en més de tres mesos, del 19 de gener de 2017 al 30 d’abril de 2017. En aquests primers deu anys d’exposicions temporals al Museu de Lleida, la mitjana de visitants s’ha situat entre els 1.000 i els 1.500 i la durada d’aquestes exposicions temporals ha estat de mitjana d’uns tres mesos. La de Santiago Serra, però, només s’hi estarà un mes i mig, fins al 22 d’abril, ja que després viatjarà fins a Barcelona per exposar-se al CCCB. L’obra sobre presos polítics la va adquirir l’empresari lleidatà Tatxo Benet per uns 80.000 euros, poc abans de la seva retirada d’ARCO el passat 21 de febrer a petició d’Ifema, Fira Madrid.

L’obra inclou 24 fotografies en blanc i negre de rostres pixelats de presos polítics a Espanya, entre els quals hi ha el vicepresident destituït pel 155, Oriol Junqueras o l’expresident de l’ANC Jordi Sànchez, a més d’activistes del 15-M, els joves detinguts a Altasu per una baralla amb guàrdies civils fora de servei o els titellaires de Madrid, entre d’altres. Les fotografies van acompanyades d’un breu text explicatiu que, sense dir cap nom, permet identificar les persones retratades.

L’artista espanyol Santiago Sierra viu i treballa a Madrid. Ha exposat en importants museus, centres d’art i galeries de tot el món i la seva obra està representada per importants galeries d’arreu. L’any 2010 va ser guardonat amb el Premi Nacional d’Arts Plàstiques d’Espanya ”per la seva obra crítica, que reflexiona sobra l’explotació i l’exclusió de les persones, i genera un debat sobre les estructures de poder”. Sierra va rebutjar el premi l’endemà d’haver-li estat concedit a través d’una carta adreçada a la ministra de Cultura, en què criticava l’Estat.

ACN